Joana

Santa Maria de Porqueres no fa tant de temps que es pot veure des de l'altra banda de l'estany. Van fer-hi un aiguamoll d'aquests que tant els agrada per posar quatre plafons amb l'explicació de la biologia de l'ecosistema i fer pedagogia dels espais naturals i dels beneficis d'obrir i preservar l'entorn perquè els quatre capgrossos i l'estol de mosquits fan que perduri la vida animal i vegetal...... blabla, sabeu, no? Hi ha gent en contra, gent que no.... Que si talen arbres, tal. Jo ja m'he acostumat a veure la parròquia des dels banys Vells i la veritat és que ara em sembla mono, tot i que em va costar perquè amb lo conservadora que sóc em costen els canvis, i més quan despullen paisatge que m'agradava romantitzar perquè "només jo" sabia que s'hi amagava un temple romànic per la gent que no s'hi ha arribat fent la volta. EVIDENTMENT hi havia restes d'un temple pagà i paleocristià.... l'arquitectura és romànica del XII però això ja es veu per l'alçada de la nau, la cornisa que ressegueix la volta de canó i l'arc de ferradura que emmarca l'absis deixa veure un aixecament posterior al segle X. Són maques les marques de les ampliacions d'allò més antic perquè deixen que les pedres parlin. M'agraden molt les que són temples quantitativament petits (una sola nau) però tenen elements triomfals (ja de finals del dotze, arcs peraltats, decoració escultòrica que vol deixar la sobrietat ja MOLT enrere). És com si hi hagués la tensió de la flor que es vol obrir però encara no ha trencat el capoll. Que normal que és que hi hagi tanta superposició d'èpoques en un mateix espai sagrat entre el bosc màgic de les Estunes i l'estany! Com pot ser que es remarqui com una cosa insòlita (en el to, es nota) si passa TANT? ah, hi ha el cementiri moníssim antic que és la primera foto, em sembla tan potent, és que com més a prop de l'absis t'enterressin més a prop estaves de Déu en la vida eterna. En un origen els nobles, reis o gent de més estatus eren els de més a prop de l'absis. ai i he llegit a la viquipèdia que el terme "orientat" ve d'Orient, o sigui que orientat a Orient és redundant (bueno, clar) però que ve de que l'absis sempre s'orienta a l'est. Això sí que ho sabíem