Júlia Nueno Guitart

L’any 2021, l’Estat espanyol va recaptar més de 1.010 milions d’euros subhastant freqüències per a l’expansió del 5G. L’espectre electromagnètic va néixer com un recurs compartit i obert. Amb el temps, va ser progressivament regulat, parcel·lat i assignat mitjançant llicències a operadors de telecomunicacions. Avui és un territori mercantilitzat; una infraestructura invisible sobre la qual s’organitza bona part de la comunicació contemporània. En contrast amb aquest capital eteri, els terrats de Barcelona dibuixen un paisatge material: un bosc d’antenes on l’emissió encara activa conviu amb un cementiri de ferralla silenciada.

La instal·lació sonora al jardí d’H2O fa sensible allò que ha estat fet invisible. Ens connectem a dues antenes veïnals i a la xarxa de radioaficionats del nostre territori. Hi escoltem allò que no estava destinat a l’oïda: retalls de comunicació funcional, torres de control aeri, emissores a l’altra punta del món que reboten contra una atmosfera carregada per la radiació solar i arriben, accidentalment, fins aquí. L’atmosfera es desvela així no tan sols com a mitjà de transmissió, sinó com a cos viu que modela, transforma i és també el missatge.

Reactivar la ferralla no n’altera la funció original, però n’expandeix la capacitat d’escolta molt més enllà de l’ús domèstic que un dia va tenir. L’antena esdevé un cos arrelat, que respon tant a les condicions ambientals i atmosfèriques com a les econòmiques i polítiques que en transformen el seu us. A través del so, la instal·lació ens convida a habitar els estrats tecnològics de la ciutat des dels esquelets d’un temps on el cel s’emetia en obert

Col.laboració amb @oriolarnedo

Part del cicle Fora de Sí comissariat per @arnau.pascual @miquelrplanella @marc.huguet

Gràcies a @galeriah2o @h3oarchitects

Fotos de @cecilia__coca