Pere Migó Aran

i mira tot el que hem construït? se’ns feia impossible imaginar-ho. omplíem buits amb una taula i delimitàvem espais amb trossets de llum. i ara se’ns escapen crits i riures en aquestes quatre parets que hem aixecat. i és igual les hores que tardem en trobar-nos perquè no estem lluny. no ho sento així. ens apropa la gana i l’espera d’alguna cosa que està constantment arribant. perquè sento el soroll del pany obrint-se. el del tren i el metro accelerant. sento l’aire que compartim i ens agrupa i ens fa ser en un mateix lloc. un lloc que és i serà per naltros.