Natàlia

📙 «La Cora», de George Sand (@calcarre).

Com vaig gaudir d'aquesta petita gran història!D'aquesta sàtira de l'amor romàntic que acostumaven a vendre les novel•les del segle XIX. I qui millor per escriure-la que Aurore Dupin (George Sand), dona polèmica, precursora del feminisme, independent, que es vestia com un home?

«La Cora» és el relat d'un jove que s'enamora i obsessiona per la Cora, una noia preciosa amb la que no ha parlat mai. L'obsessió per ella arriba a ser tan forta que lloga el pis de davant del seu domicili per a poder espiar-la quan ella passa les tardes al balcó llegint novel·les. Passats uns dies ell s'assabenta que la Cora es casarà amb un altre home: el drama està servit i les conseqüències són inevitables.

El relat, com apuntava al principi, ridiculitza l'amor platònic, idealitzat, que tan alimentaven les novel•les de l'època (i que tants danys col•laterals provocaven!). Tot i això, sota aquesta primera capa més aviat divertida de la història, hi trobem també temes profunds que ens segueixen ressonant avui dia: quan és amor i quan assetjament? On estan els límits i qui els ha de posar? George Sand traça el camí i ens demostra una vegada més perquè va ser una avançada a la seva època.