Natàlia

📙 «Trilogia de Copenhaguen», de Tove Ditlevsen (@laltraeditorial ).

Avui us porto una lectura que serà de les millors d'aquest any, segur: les memòries de l'escriptora danesa Tove Ditlevsen. Un colpidor i excel•lent exemple de «literatura del jo».

A través de les tres obres que conformen aquest volum —«Infantesa», «Joventut» i «Dependència»—, l'autora va desgranant la seva vida; una vida molt marcada per les seves vivències durant la infantesa, ja que, en paraules d'ella, «la infantesa és llarga i estreta com un taüd [...]. No et pots escapar de la infantesa, la portes enganxada com una pudor».

I la infantesa de Ditlevsen no va ser fàcil ni feliç, precisament. Filla d'uns pares d'origen humil, la Tove va créixer sense l'afecte d'una mare a la que volia contentar per sobre de tot, sense aconseguir-ho mai; i d'un pare que la meitat de les vegades estava sense feina, cosa que els portava grans problemes econòmics. El gran consol de la nena era la poesia, a la que es va dedicar des de ben petita, tot i les recances del seu pare: «la poesia no és per a les nenes».

La transició cap a la vida adulta tampoc és fàcil. Tot i així, la Tove aconsegueix diferents feines que li permeten sortir de casa i seguir escrivint poemes. Fins i tot rep els primers encàrrecs literaris! Després vindran els primers amors i desamors, amistats noves i fallides; ja sabeu.

És en aquest punt, en el de les relacions humanes, en el que la infantesa li juga una mala passada a l'autora: la falta d'amor, el voler agradar, la dependència, es reprodueixen en la seva vida adulta i creen relacions desiguals entre ella i les seves parelles. Ella, que s'obria pas a la vida i estava complint el seu somni d'escriure i publicar, té la mala sort de deixar-se influir pels homes de la seva vida. Un d'ells, en concret, li fot la vida per sempre: d'una manera cruel i manipuladora, la convertirà en una addicta a certs fàrmacs que acabaran amb la seva essència i, posteriorment, amb la seva vida.

[Segueixo als comentaris 👇]