per segona vegada n'he viscut una part
SANT ROC, FESTA DES DEL 1515, oficialment des del 1587, tradicions que salten segles i segueixen els passos de la història.
Te'n faig cinc cèntims, d'acord?
Era per allà el 1500, temps d'epidèmies de pesta i poc coneixement per a resoldre-ho, així que la gent s'encomanava a un especialista, no metge eh! vull dir a un sant especialista per a que els ajudés a passar el mal tràngol. Sant Roc, com Sant Sebastià i algun altre, protegien de les epidèmies.
Aquest sant era occità, de Montpeller em sembla i no em sé be la seva història (la veritat primer de tot) però sembla ser que ajudava uns leprosos i al final ell en va emmalaltir. Potser a ell no que no l'ajudaven tant perque un gos li portava pa perque s'alimentés. En les imatges del sant que surten veuràs el gos amb un panet a la boca. En una el gos es blau, no es pas un error o una pintada perque si, hi ha tota una història, una anècdota antiga que ho justifica però no et penso contar per ara
La gran i immensa esplanada de la catedral de Barcelona, en podríem dir Pla de la Catedral, és realment un intent de fer una via àmplia que travessaria tota la ciutat vella. Es va fer Via Laietana, perpendicular a aquesta i es va començar a partir de Via Laietana cap l'esquerra i la dreta; el pla de la catedral i el pla davant Santa Caterina..Abans, no fa tant, no era així.
Sort que ho van parar oi?
Aquesta gran esplanada era plena de cases i carrers! La Catedral tenia una plaça, mes aviat petita, l'esplanada que queda a més alçada davant la porta principal. Hi havia una altra plaça, la plaça Nova, que quedava davant les dues torres romanes, on comença el carrer del bisbe. Al voltant d'aquesta placeta hi havia un barri la Vilanova dels Arcs, molt actiu, que en una ocasió no tingueren baixes durant una epidèmia i ho van atribuir a la intercessió del Sant. En agraïment una comissió s'encarrega d'organitzar una festa en honor.
El dimoni no sé ben bé com hi ha aparegut en el seguici, no pot entrar ni al Pi ni a la Catedral però si al palau del bisbe... Ho he d'analitzar bé.
Dels gegants i capgrossos te'n dic un parell de coses als comentaris.
2 months agovilapepk
Els gegants, Roc i Laieta, son els vells, del 1906, i pel què sembla els primers gegants que no eren d'un estament oficial, els van encarregar la Comissió de Festes de Sant Roc de la plaça Nova. Hi ha uns altres dos gegants, molt similars però un metre més alts aproximadament; són els gegants nous, fets el 1992, per fer servir en altres festes i trobades sense posar en perill els centenaris. De capgrossos o cabuts n'hi ha diversos però només tres son particulars. El nan Cu-Cut, això sí que és un cap gros! però gros gros. Va ser fet el 1907, inspirat en el personatge homònim del setmanari satíric, va desaparèixer el 1924 (?) i es va recuperar el 1986 en versió mes gran i més amable. Te ball propi i tot!… Els capgrossos vells són el Tano i el Beco, del 1906, com els gegants. En Tano, mes murri, representava un venedor de tripes del barri i en Beco representa un personatge bromista del barri, Giovanni A. Ardizzi, que tenia un local de menjars famós i que diuen va ser l'introductor dels canelons a casa nostra.
More posts
