Anna Gual

I si el món no fos nostre? I si nosaltres no fóssim el centre de res?

I si la desaparició de l’espècie humana no fos necessàriament una catàstrofe, sinó l’inici d’alguna cosa que encara no sabem imaginar?

Avui, a @nuvol_com, parlo de Plena de dons (Proa), un poemari que dona la paraula a les bèsties i ens convida a pensar un món sense nosaltres. Un món que no s’acaba, sinó que es reorganitza i brilla amb gran llum.

No és habitual trobar espais on poder desplegar amb detall tot el que s’amaga darrere d’un poemari: les obsessions, les idees polítiques, les preguntes incòmodes, les estructures invisibles que sostenen un llibre...

Per això, gràcies a la Júlia Ribera @juliariibera per l'enfoc de les preguntes i per anar més enllà de la superfície. I a Núvol, per fer possible aquesta conversa i defensar que la poesia pot ser tema de portada.

🔗 Si entreu a nuvol.com, hi trobareu l’entrevista sencera.