carlamaria

Dimarts, 13 d’octubre de 2026.
Paranimf de la Universitat de Barcelona.

Gràcies a Déu per omplir-me de constància per aconseguir allò que em proposo i per haver-me donat l’oportunitat de conèixer-lo millor amb una xerrada random mentre dinava a les taules de pícnic de la universitat.

Gràcies a la meva família per ser sempre al meu costat, recolzar-me i estimar-me. Als meus pares, per haver tingut la valentia d’emigrar i donar-nos un futur al meu germà i a mi. I al meu germà, per confiar sempre que podria fer-ho (bro te amo).

Gràcies Carlita, perquè no t’has donat mai per vençuda. bb estic molt orgullosa de la dona que ets avui en dia.

Gràcies als meus professorxs, amixs de la universitat i a totes les persones que he conegut en aquest trajecte, heu estat el millor d’aquests quatre anys de carrera. I també a la família Alonso Gata, per tots els dinars, àlbums de fotos, consells i riures que m’heu regalat.

Gràcies a la vida per donar-me el regal de poder estudiar, un privilegi que hauríem de poder tenir totes les persones i que, malauradament, no és així.

Gràcies, gràcies, gràcies.

Carla Maria Dávalos Macias, graduada en Comunicació i Indústries Culturals.