Instagram story viewer> @grantomasin> Posts

Tomàs Belanche

@grantomasin

1.7K

followers

6577

following

Un marxant de l'hedonisme.
FRIDAY I'M IN LOVE
"Voler l'impossible ens cal
i no que mori el desig" M.V.

POSTS STORIES REELS TAGGED

Download All

Els que nedem al mar sabem que, per orientar-nos, cal mirar endavant per no perdre'ns, igual que per tenir esperança. Com explica el filòsof Byung-Chul Han, "hoffen" vol dir esperar en alemany, un concepte que neix etimològicament d'estirar-se cap endavant per veure millor el futur, de prendre l'aire i aturar-se per saber quina direcció agafar (verhoffen).

Per al filòsof alemany, l'esperança en l'Altre és el millor antídot contra la por social. Una por que adopta moltes formes: avui per exemple vers la intel·ligència artificial, com abans ho fou cap a la industrialització i la maquinització del segle XIX, tal com retrata magníficament Xavier Theros a les seves novel·les.

Esperar no és passivitat, sinó un acte conscient per resistir i no haver de limitar-nos a sobreviure.

#hoffen
#esperança by @grantomasin

38

0

9 days ago

Aquest any he tingut el privilegi de veure sortir el sol en dos espais ben diferents, quasi oposats en el temps i alhora sent un marc aquàtic en dos estats diferents.

De la foscor del Kaamos a Lapònia, on el sol ha tornat a banyar de llum els camps de neu infinits, fins a la calidesa de l'albada a Llancà .

Dues sortides de sol que expressen les meves passions i les meves temporades: l'esquí nòrdic i la natació al mar. Una manera d'estar al món, dos pols oposats i alhora complementaris, dos plaers, un mateix lliscament. by @grantomasin

54

1

25 days ago

Gràcies per la fotografia i per la companyia @riki_ruki 🙏🏾❤️ by @grantomasin

29

1

a month ago

La dansa de la sincronització: el plaer de lliscar i flotar en l'aigua del mar. Un medi que, salvant les distàncies, té tantes similituds de flotabilitat amb aquell primer "mar en miniatura" on tots vam començar a ballar. taken in Llançà by @grantomasin

43

0

a month ago

Una de les millors coses de fer-se gran és la possibilitat d'aprendre, gràcies a l'experiència, que l'autoestima i el reconeixement no depenen de l'amor romàntic, sinó de la relació que tenim amb nosaltres mateixos i sobretot amb els altres.
"Fade into you", no fondre's en l'altre, cantava melancòlica la vocalista de Mazzy Star. No perdre la pròpia essència, com fan les gotes d'aigua a la mar. La nostra dignitat passa per ser reconeguts pels altres, per ser estimats i respectats, i a la inversa. I quan un és capaç de trobar aquest reconeixement propi, ja no hauria de necessitar caure en la vulnerabilitat amorosa per buscar-lo a fora.
Massa vegades ens hem bolcat en relacions on hem acabat diluïts, amb la nostra essència perduda en l'ombra de l'altre i en un mar de llàgrimes. I és que, a vegades, aquesta pulsió ens porta a perdre la justa mesura. by @grantomasin

49

3

a month ago

"Tot allò que estimem està tocant de mort"
Vaig tenir l’oportunitat d’escoltar aquesta sentència de la veu de l’Elvira Pujol, la darrera farera que va treballar al Cap de Creus, durant la presentació del documental Aunque seamos islas, de Cristina Rodríguez Paz (organitzat per @sommar.costabrava ).
L’Elvira volia il·lustrar una idea punyent: que un bon lloc per viure és també un bon lloc per morir, fent referència a la fi de la seva tasca al far l’any 2003.
La citació em va semblar molt poderosa. No només perquè conjuga en una sola frase la pulsió de vida i la pulsió de mort de Sigmund Freud, sinó, sobretot, pel temps verbal: «tocant».
Aquest gerundi és un gerundi actiu, en present. És una invitació directa a començar a acceptar la imminència del final de tot allò que ens envolta. Una lliçó magistral d'acceptació sobre la finitud d'allò que més estimem: els llocs, les persones i, en darrera instància, la nostra pròpia vida.
El far sempre hauria de ser una guia i també el record que la seva llum s'encén precisament perquè existeix la foscor. taken in Cap de Creus by @grantomasin

80

4

a month ago

Es pot construir una família?

I aquí no parlo de la família natural, de la biologia. Parlo de crear una nova tribu que tingui la seva gènesi en l'elecció pròpia.

Massa sovint, i de manera lleugera, atorguem el títol de «tiet» o «tieta» a l'amic o amiga dels pares de torn, o ells mateixos s'ho autoimposen per una qüestió conjuntural. Una etiqueta que comporta una responsabilitat de la qual, massa fàcilment, la gent es desempallega després sense cap compromís.

Però a mi m'interessa anar més enllà. M'interessa la idea de comunitat, de la importància de l'altre i de l'amor real.

Crec fermament que la nostra capacitat d'estimar és infinita. Crec que l'esperança passa, inevitablement, per la relació profunda amb els altres. I és per tot això que m'admira i m'agrada veure aquells amics i amigues que han estat capaços de construir una veritable tribu. Una xarxa de vida que batega més enllà de la genètica taken in East Side Gallery, Berlin Wall by @grantomasin

33

4

a month ago

«Aquest té el coneixement just per passar el dia». No sé si heu escoltat mai aquesta frase o sentència de la cultura popular —espero que no l'hagin dit mai de vosaltres!

Fa un temps, escoltant al programa de ràdio Vostè Primer a la professora Sira Abenoza parlar de Sòcrates i de la importància del coneixement per ser feliços, em va ressonar molt aquesta sentència.

Sòcrates defensava que, si fèiem coses que no estaven bé, era per pur intel·lectualisme moral: és a dir, perquè no teníem prou coneixements. No podíem triar millors opcions per desconeixement d'altres possibilitats. Segons ell, ningú vol fer les coses malament a propòsit, perquè això ens provoca infelicitat i, en essència, tots volem ser feliços.

És per tot això que sempre em ressona la pregunta socràtica del meu estimat amic Carles:

- Com vols viure?

Perquè per arribar al coneixement, segons Sòcrates, cal fer-se preguntes constantment. No deixar mai de qüestionar-nos. by @grantomasin

58

1

a month ago

Jump over hate
Aquests dies a Berlín hem coincidit amb el 65è aniversari de la construcció del Mur que va dividir la ciutat durant més de dues dècades. Una de les imatges més icòniques d'aquells primers dies és la del soldat Conrad Schumann saltant la tanca de filferro espinós, empès pels crits de la gent de l'Oest: «Komm rüber!» (Vine cap aquí!). D'aquell gest en va néixer un lema que ha quedat gravat per sempre: Jump over hate.

Crec que la veritable modernitat de Berlín no està en la seva arquitectura, sinó en la seva llibertat. La vertadera lliçó de la ciutat és que ha après a saltar sobre l'odi per convertir-se en un exemple de convivència, respecte i diversitat. Recórrer els seus carrers és sentir una societat que aposta per la diferència, per la llibertat d'identitat i gènere, i per crear espais on totes les sensibilitats puguin coexistir amb comoditat i dignitat.

#jumpoverhate
#berlin
#Llibertat
#Respecte taken in Holocaust Memorial, Berlin by @grantomasin

76

5

a month ago

by @grantomasin

48

0

2 months ago

by @grantomasin

44

0

2 months ago

I can boogie!

Hi ha qui a fer anys en diu fer voltes al sol; n'hi ha que roden el món i tornen al Born, i n'hi ha que —com explica molt bé la @roserbusquets_ al seu llibre "Separar-se" #editorialcamina busquen aprendre a deixar anar, per no tornar.

Tal dia com avui farà un any que em vaig cremar el turmell en una foguera de la nit de Sant Joan. Una ferida profunda que em va impedir banyar-me i, per tant, nedar durant tot l'estiu. Després, el cos em va continuar reptant.

Per això avui estic content. Perquè hem fet una volta més al sol, perquè em vaig poder separar d'aquell esdeveniment i, sobretot, perquè he tornat al "Born".

I és un contrast bonic aquest del temps: aquest retorn i, alhora, aquest avançar cap endavant. Una experiència de contrastos vius, com la que experimentem quan sentim l'escalfor del sol a la platja just després de tenir el cos fred per l'aigua del mar. by @grantomasin

68

5

3 months ago