Instagram story viewer> @homedebosc> Posts

homedebosc

@homedebosc

1.5K

followers

2366

following

🪓Neteja i senyalització #corriols
🍆#km0 🥾#vidarural
Tradició al dia. Passió pel territori. Generós en l'esforç. I un xic gamberro😚
👇🏻GMT 2026 👇🏻

POSTS STORIES REELS TAGGED

Talent!

No soc gaire de tenir ídols, però des de ben marrec m'ha fascinat veure el talent en qualsevol de les seves formes: des de viure en directe el primer concert d'en @joandausa davant de tot just trenta persones fins a veure'l omplir estadis fins la bandera, o contemplar la perfecció geomètrica d'unes abelles aixecant les cel·les d'una bresca de mel sense fallar un mil·límetre.

Amb aquesta idea al cap me'n vaig anar a l'entrega dels premis Estik Tokat, un acte impecablement organitzat per @ellfoment_org i @girona_cat. Tot just van per la segona edició, però fan una feina imprescindible per donar rellevància i múscul als creadors de contingut en català. I coi, quin goig de veure!

D'entre 40 propostes finalistes, la guanyadora merescudíssima va ser l'@andreaflaissier pels seus continguts arrelats al territori gironí. A les xarxes es defineix amb senzillesa com a «🦋 🌷🎢🌟🤸🏼 moda, amor propi i un xic de tot», però hi ha molt més al darrere: té una empresa que transforma l'art en contingut pur per fer que els negocis d'aquí no passin desapercebuts, amb màrqueting, branding i una visió esmolada.

Quan veus empreses punteres i descobreixes el talent descomunal de gent com l'Andrea picant pedra des de casa nostra, allò de «I Girona, més!» no és cap lema buit: té tot el sentit del món.

#estiktokat #talentcatalà #girona #elfoment #culturacatalana by @homedebosc

65

5

15 days ago

El gimnàs de mas.

Avui m'ha tocat suar de valent. Era això o pagar 60eu de #CrossFit. M'ho sembla a mí o cada any el terra és més avall? Em faig vell.
He estrenat fanga, la forqueta màgica er oxigenar i airejar la Terra Abans de plantar la primavera, sense trinxar la vida de sota. La fanga, l'auttèntica Sweet Chile O'Mine, "Dolça criatura meva" com cantaven els Guns N' Roses (1985 L.A. Califòrnia) acabada d'estrenar.

D'on coi ve el nom? Del llatí vulgar fango (llot o fang): abans no hi havía tractors ni tonterías, era clavar punxes, fer palanca i suar la cansada a cop de ronyó.

Abans d'aixó he hagut de treure la pinassa. Té un pH molt àcid uns 4'5. Conté terpens i tanins que bloqueja el creixement de les plantes noves.

Quan saps que has de parar? Molt senzill: al primer símptoma que et sortiran llagues als palmells, pares i a esmorzar. Bojos per l'esport si, tontos no. I sense pagar. CrossFit rural by @homedebosc

48

4

a month ago

Veig l'@abriltorrent . Com aprecio la constància d'aquesta dona; s'estima aquest esport com ningú. Aquest gest ho diu tot: no ens xoquem la mà, l’agafo amb força per estirar-la cap amunt mentre amb l’altra li marco el camí. Com si no sabés cap on anar! 😅

Concentrada i a 200 pulsacions la vista es torna borrosa i costa escoltar, però quan sents el teu nom enmig del bosc (més aviat eren brams amb tot l'aire dels pulmons), l'adrenalina t'injecta un plus de vida que et faltava. És un instant, i es fa la màgia. Sempre amb un somriure, és mereix lo millor de les curses. Volar! Ella ja porta les ales de sèrie.

Comencen a passar cares conegudes. Els brams continúen. Em surt de dins. La @cursadelfau_org la de casa. Pocs recorden que en vaig ser el director durant els primers deu anys; avui ja van per la 19a edició i gaudeix d'una salut de ferro. @club_exc_macanatenc sou la referència.

He anat a ajudar @mdm_gas_team Abans de començar, nervis a la sortida perquè el @thomas7vi i la @mireiaperoiny ho tinguessin tot a punt. Bons corredors i millors persones. Els moderns en diuen «vincle», jo en dic familia. Aprendre d’aquestes dues bèsties i fer pinya: ens vam arremangar tots: massatgista, fotògraf, assistents, companys a la distància @marcoguillenpastor9 @humbertov_localguides esponsors i família.

Calia? Sí, coi. La diferència sempre és als petits detalls. Ens varem posar líders masculí i femení de 2000 participants al @vallscatalanes a mitja temporada

Enllaç a la bio amb les imatges de la jornada. by @homedebosc

129

11

2 months ago

Quina cara poso a les fotos?

No odies quan et diuen: «Lluiiiiís!», «Patataaa!», o el clàssic «Somriu, coi!»? Jo SÍ. Depenc molt de la companyia i que siguin improvisades.

Tot i que he de reconèixer que això de la fotogènia és una ciència que alguns s'agafen molt a pit. Quan era jove compartia pis a ciutat amb un personatge que era un espectacle: informàtic de dia i gogó de discoteca de nit.

Ja em veus a mi, un home rural desubicat, fent cua al amb la bufeta a punt de rebentar —cosa que a l'hort mai em passa, que allà tinc tots els llimoners per triar— mentre el nano estava al lavabo en calçotets, amb el pit depilat com un dofí, entrenant el «somriure perfecte» davant del mirall. Amb la porta oberta... Un segon i surto (era una hora)

Calculava l'angle d'inclinació facial de 15 graus per afinar la mandíbula, activava el múscul zigomàtic major per ensenyar només les 6 dents superiors i tensava les parpelles com si programés un coet de la NASA.

D'aquelles esperes interminables vaig aprendre que la humanitat es divideix en tres tipus de cara de foto:

El somriure de cavall desbocat: Ensenyar les 32 dents de cop com si t'hagués picat a la llengua una Vespula vulgaris (la vespa catalana de tota la vida: petita, però amb una mala hòstia que espanta).

La mirada "Magnum" de gogó: Morros arrugats, coll tensat i ulls clucs com si estiguessis buscant les lentilles pel terra de la discoteca a les cinc de la matinada.

El botifarró sorprès: Cara d'esglai fingit, ulls com a taronges i boca rodona de peix bullit fent veure que no sabies que la càmera disparava.

Tot i les hores d'entrenament, vaig decidir ser natural: ulls sincers —que són el reflex de l'ànima— i estar còmode.

Ja puc estar en el mateix enquadre amb en Terry o treballant per a en Ferran Adrià: si el moment és autèntic, la cara de gogó sobra. by @homedebosc

83

9

2 months ago

Es potser feminista i tindre inseguretats!

"Pero si le ponen la canción, le da una depresión tonta..." Karol G (1991, Medellin, Colombia) Qui no s'hi ha trobat, collons?

Sigues com sigues, arriba un dia que et toca viure un d'aquells xocs que ho capgiren tot. Després ve el buit, després un punt d'eufòria reactiva i, al cap d'un temps, per fi la pols s'assenta. Arriba la reestructuració de la vida diària. És aquest moment precís on mires enrere sense ràbia i mires endavant amb preguntes noves.

Pots ser una dona plenament lliure i independent, d'aquelles que practiquen el feminisme de carrer, el de debò: el d'escoltar una amiga a la barra d'un bar, el de no passar ni un sol micromasclisme a la feina i plantar cara sense empassar-te un comentari aparentment inofensiu o amagat darrere la paraula "broma".

I no cal arribar als nivells de referents com la Maria Mercè Marçal (1952, Ivars d'Urgell, Catalunya) o l'Audre Lorde (1934, NY, USA) —que es definia a si mateixa com a "negra, lesbiana, mare, poeta i guerrera"— per entendre de què va la vida real. La lluita quotidiana no es fa des d'un pedestal d'invulnerabilitat.

Perquè, fem-nos-ho dir: pots tenir l'autoestima ficada dins d'un coet rumb a la troposfera, saber claríssim qui ets, què vals... i, al mateix temps, tenir les teves pròpies pors. De vegades el futur carda una mica de por, i no passa res! Reconèixer-se vulnerable no et treu cap mèrit ni et fa menys fort. Et fa humà.

La seguretat no és l'absència d'inseguretat, sinó la capacitat de conviure-hi sense que et paralitzi. Així que si de cop sona la cançó i et ve el tou durant tres minuts, te la mires, somrius, la balles i tires milles cap endavant.

#vidarural by @homedebosc

35

5

3 months ago

Redéu, quina xafogor. D'aquelles que et deixen la llengua pastosa com si t'haguessis menjat una caixa de polvorons secs al juliol. 41 graus i jo aquí, a la terrassa del @laplacamcabrenys esperant la retransmissió del Tour de França amb un cafè amb llet calent —sí, amb dos collons— i un entrepà gran de xuia i xistorra que fa baixar el colesterol. Mentre trobo a faltar en @qmonzo , (Barcelona, 24.03.1952) no paro de donar-li voltes a un altre que també trobo a faltar.

On s'ha ficat en Messi, el nostre ca?

Aquell ca que és una barreja estranya; no estic segur de la raça, sembla un Canis empordanensis o un descendent directe dels llops que corrien per les Salines abans que hi hagués cobertura de mòbil. L'amo del Messi el treia tres vegades al dia, sagradament, cuidant-li aquella esquena fotuda com si fos la seva pròpia. I carai, s’ha de dir que amb l’invent de les rodes el ca va renéixer; va recuperar aquella dignitat de poder ensumar els racons i marcar territori al seu ritme.

Però fa setmanes que no es veu ni la pols del seu xassís. On ets, vell amic?

És per culpa d'aquestes calors que fonen les idees, o és que de veritat han anat a fer les Amèriques? Si és així, a qui collons anima aquest gos? A la selecció espanyola, que ahir mateix a Dallas es va classificar per a la final del Mundial, o el ca ha anat a veure el seu ídol futbolístic argentí? Imagino que per a un animal de poble, sortir d'aquí i veure món ja deu ser tota una aventura de ciència-ficció.

Diumenge em fotré una bona marató de tele: primer el final del Tour de França i després a veure si enxampo el nostre Messi a la grada del MetLife Stadium (NY 10.04.2010), bordant com un autèntic hooligan entre la gentada. Això si, nano, que vigili amb en Trump, que allà el personal està molt boig. Santuario esportiu, hereu del Giants Stadium (NY. 10.10.1976)

En fi, veiam si passa l'alfa3, i podem tornar aviat a netejar corriols. Mentrestant, que la xistorra ens agafi confessats. Salut! by @homedebosc

39

0

3 months ago

Finish!!
Moltes gràcies a tots!! by @homedebosc

89

7

4 months ago

En Jordi Montalat fa 6 anys que repassa el circuit de nit. Que tot estiguis ok. En 3h és el torn del Jaume de Can Coll.

Persones imprescindibles a les curses.

Gràcies.

@olladetapis
@vallscatalanes
@restaurantcanmach
@grankaptura
@transgourmet.gmcash
@servimuntada
@estetica.gerlind
@cimalp_es by @homedebosc

80

1

4 months ago

Pota molls, pota bruts o pota de bosc?

Ahir era a 1.104 metres d'altitud, al Mont Capell, acabant de marcar els corriols de l'@olladetapis per @vallscatalanes Tot l'Empordà als peus, el Canigó vigilant de reüll i jo fent la meva feina natural: caminar amunt i avall com una cabra amb GPS.

Aquest matí, cafè sobre una pedra davant del mar de @visitllanca He mirat la tassa, he mirat una barca i he pensat:

—Home de Bosc, què coi hi cardes aquí?

No hi vaig gaire, al mar. De fet, si em deixeu triar entre una cala i una castanyeda, ja sabeu on em trobareu. Però avui tocava ajudar a muntar carpes a l'Street Food Llançà I mentre descarregàvem material he après una cosa importantíssima per a la història de la humanitat.

Resulta que els del Port de Llançà són els "Pota molls". I els del poble, els "Pota bruts". Una classificació científica impecable.
Uns perquè viuen tocant l'aigua. Els altres perquè viuen tocant la terra.

I jo? Jo què sóc? Pota de bosc !!

No sóc prou mariner per ser pota de riu.
Ni prou urbanita per ser pota de ciutat.
Jo sóc dels que ahir esmorzaven entre boixos i avui berenen davant d'un port. Dels que porten més marques de ginesta a les cames que hores de barca.
Dels que saben trobar un corriol perdut però encara es perden buscant els lavabos químics d'una fira.

He vist les cookies de @lobradordenfunset que tenien millor pinta que la meva voluntat. I clar, d'entrada un parell. He resistit aproximadament els mateixos minuts que dura un glaçó de gel a l'agost. Derrota absoluta.

I mentre anava de la muntanya al mar, de les carpes a les cookies i de les botes als pantalons curts, he recordat que aquest any l'Street Food celebra el seu desè aniversari.

Deu anys. Que es diu aviat.

I si avui aquest invent omple el port de gent, música, bon ambient i ganes de quedar-se una estona més, és gràcies a molta gent que hi treballa des de fa temps. Però també a l'empenta d'una dona, la @escarpanterolivet, que com alcaldesa no és potamulla ni s'embrut es defineix com a vilenca

Jo demà tornaré als corriols. Però més al nord a Lamanère, a França amb l'equip @mdm_gas_team amb el @thomas7vi i @mireiaperpiny vaya pota fins! by @homedebosc

74

10

4 months ago

Ses Majestats d’Orient no són màgics; els tiets, tampoc.

Avui sant Google m’ha recordat aquesta foto de fa set anys. M’estava mirant a coll com dient: "Aquest de mag no en té res, a mi no em cardarà el pèl". Idees fixes de menuda i un caràcter que ja es veia que faria història. Jo, que llavors em pensava que ser tiet era una ganga (bàsicament malcriar la criatura, atipar-la a bajanades i, quan s'enrabia, facturar-la ràpid cap aux pares i avall), vaig veure de seguida que amb aquesta noia, com els rots d'allioli, les coses no es negocien: es deixen anar i com més obris la boca, millor.

Sap perfectement el que vol i el que no. Ella, pasta blanca i sense salsa. Cigrons freds de pot. Sopa calenta a l'estiu. Idees clares.

Però l’altre dia em diu: "Tiet, demà tinc examen de les comarques de Catalunya i les seves capitals". I som-hi. Això em va transportar a la meva època de col·legi, on la lletra amb sang entrava. Però ara es raona. Li dic: "Escolta, tafot, que ara hi ha una comarca nova: el Lluçanès! Te les saps totes?". I em deixa anar: "No! Jo vull treure un set, per tant, només n'he de memoritzar 29,4". pragmatisme pur.

Li vaig dir que s'ho prengués com el TikTok: no hi busquis el sentit, memoritza les 29,4 i no preguntis. Perquè qui va dissenyar el mapa devia ser un geògraf amargat. Com s'explica que la Terra Alta sigui a baix de tot? O que tinguem l'Alt Urgell, l'Urgell i, en lloc d'un "Baix Urgell", et cardin el Pla d'Urgell? La nena remata: "Per què no hi ha un Alt Llobregat? I per què l'Alt Penedès és al Barcelonès i el Baix Penedès al Tarragonès?".
Jo, com els Reis Mags, sense respostes. I el súmmum: les capitals. Girona-Gironès, Barcelona-Barcelonès, Tarragona-Tarragonès... i arribem a Lleida. "Lleidanès, tiet?". I jo: "No, filla, Segrià!". Lo dels de la Terra Ferma millor deixar-ho, que encara descobrirem que no tot és boira.
Els tiets no tenim poders, però ens desvivim per les nostres feres. Han anat passant els anys i de cop, fa una setmana, em va llançar un repte amb bici! Es va quedar mirant-me amb aquella cara entre dubte, vergonya i d'il.lusió de qui sap que té una possibilitat de guanyar.

#tiet #catalunya #tinguespietat #vidarural by @homedebosc

106

3

5 months ago

Estraperlo, herència i gasos: el relleu a les Salines

Miro la foto i veig l’Antonio Almenara, un paleta jubilat dels que saben fer un “remiendo” que aguanta un diluvi. De petit el veia pel mas esperant al meu pare per anar a cacera. Un savi que coneix totes les fonts de les Salines, des del Coll dels Horts on va néixer fins més enllà de la Vajol. Jo anava amb ells, fins que als 14 anys em vaig enamorar d’una tal Rita. No era una pubilla, no, era una bicicleta de color lavanda. I aquí es va acabar la cacera, un esport que no he entès mai, però que és necessari. I tant que ho és! He vist senglars cardant-se els camps de blat de moro com si fossin en un bufet lliure, sense miraments. Perdona, mestre, però la Rita tenia un alumini sensual que em cridava més que l'escopeta.

L’Antonio és d’una altra infància. De quan a la frontera havies de ser més llest que la fam. Explica que de nen, si la Guàrdia Civil rondava pel mas, posaven un roc dins un trapau. Un senyal mut: "Gireu cua, estraperlistes, que hi ha tricornis a la vista!". Pura picaresca de supervivència que avui, amb tant de GPS, hem perdut.

I parlant d’estraperlo, a la foto també hi surt el meu germà Jan. El "petit", el “xaiet” de la família, que d’aquí a un mes i dos dies en fa 42. Escolta Jan, que a aquesta edat ja no ets un xaiet, ets un marrà amb els collons negres! El cas és que a la foto es veu el relleu: l’Antonio deixa l’hort i el Jan agafa el comandament del mas. Ara fan intercanvis de coses que no direm; jo et dono això a canvi d'allò, idioma estraperlista que queda a casa.

I en tot això, l'arma secreta: la Menta Romana. Planta multi-tasking. T’ajuda amb els andrògens (que a la nostra edat ja ens surten pels narius), millora la memòria per no oblidar on has deixat l’aixada i, el millor de tot, et buida els budells. Que ja se sap, a partir dels 40, si no surten per dalt, surten per baix i amb una fragància que tomba els senglars.

Cullerada final. Els horts canvien de mans a les Salines, però la mala llet és la mateixa. Menys tecnologia i més menta romana, que ens falta memòria i ens sobren ganes de petar! Avui, dilluns xixu, ple de records i pocs relleus. Etapes de vida que és tanquem.

#gameover by @homedebosc

129

7

5 months ago

De la pols a la glòria: l’heroi que va venir del front

Avui no vinc a buscar bolets, vinc a posar ordre a la mare de totes les curses: @thetraka . Més de 5.000 ciclistes de tot el món, de Girona al cel. Som la número 1 del gravel i es nota; aquí no s’hi val a badar. Cordinar el primer punt crític, el pas de l’asfalt a la terra, és com dirigir una orquestra enmig d'un terratrèmol. Fotògrafs, aficionats, mossos, participants i curiosos en un espai reduït on cada segon compta. L’equip de @klassmark són uns punyeters professionals i jo, com a gat vell en seguretat, gaudeixo fent que tot encaixi.

És una província sencera volcada perquè tot surti bé. Un exemple d'aquest esperit és la Recoria d’Albanyà: llum oberta tota la nit per rebre els valents de la distància de 570 km que baixaven de l’Alta Garrotxa trinxats. Hi ha una foto que ho diu tot: participants dormint sobre la taula, vençuts per la son però negant-se a abandonar. Pur orgull de terra.

Però la lliçó de veritat l'he rebuda en una pancarta. Ahir la veia descarregar d’una furgoneta i avui, després d’hores d’espera sota el sol, l'he tornat a veure en mans d'una mare i les seves filles. He vist passar les altres, però la que se m’ha quedat gravada és la que aguantaba la petita: "My dad is my hero".

Quan el pare ha creuat la línia dels 200 km, un autèntic heroi, m’hi he acostat per la foto i li he preguntat d'on venia. La resposta ha estat curta i seca: "Sóc d’Ucraïna. Fa dos mesos estava al front". M'he quedat mut. He vist bicicletes de carboni que valen un ronyó, però cap heroi com ell. Des d'avui, també és el meu heroi.

La Traka és dura, sí, però la vida ho és molt més. Visca la pols, visca Girona i visca els collons d'aquest pare. by @homedebosc

79

7

6 months ago