Instagram story viewer> @joesfe2> Posts

Joan E.F.

@joesfe2

234

followers

472

following

I si la humanitat es pogués salvar amb l'art ? Poesia, pintura, música, tambe l'escultura molt present als carrers i llocs per on passem.....

POSTS STORIES REELS TAGGED

Roda de Ter. Gegants de Roda, fabricats al taller "El Ingenio" Barcelona,1952.
En aquest recull d'escultures al carrer es necessari afegir un exemple de gegants com elements que participen de l'art escultòric. Amb trets diferencials de l'escultura artistica, com poden ser els materials lleugers en la seva construcció, les vestimentes sumptuoses o el fet que poden desfilar i ballar per les principals places i carrers, quan s'acaba la festa, es poden desmontar i guardar per l'any vinent.
El fenomen geganter a Catalunya es molt considerable, hem de tenir en compte que trobem arreu del país, uns 5000 gegants, 20000 capgrossos i unes 10000 figures de bestiari popular.
Els gegants de Roda es varen inaugurar per la Festa Major del 1952 i representen els Barons de Savassona, que tenen castell proper al poble. L'Impulsor en va ser l'alcalde Josep Pujols i Claveras i el cost de gegants i capgrossos fou assumit per un rodenc que vivia a Barcelona.
En l'imatge, els gegants estan a l'espera, a la façana de la Capella del Sòl del Pont, on en el seu interior ple de gom a gom si canten els Goigs a la Mare de Déu amb l'assistència del consistori i autoritats, quan surtin, tots plegats amb el gegants inclosos enfilaran el Pont Vell marcant l'inici de la Festa Major.
La present fotografia es dels gegants nous, fets entre el 2017-2018, ja que els originals eren força més pesats i de mal portar. by @joesfe2

15

1

7 months ago

Olot.Joaquim Vayreda, bust en bronze de Miquel Blay fet el 1895.
Joaquim Vayreda juntament amb Josep Berga foren els impulsors de l'Escola d'Olot, centre pioner en l'ensenyament i divulgació de l'art fora de Barcelona.
Joaquim Vayreda (1843-1894) com la seva familia, va ocupar un lloc destacat en la societat que el va veure créixer.
La seva pintura es molt arrelada als voltants d'Olot i els seus motius son per tan camperols, la vida al camp tal com ell la percebia.
Va fundar el taller-fabrica d'imatgeria cristiana "El Arte Cristiano" actualment Museu dels Sants. Va morir de forma prematura als cinquanta-un anys per una crisis cardiaca.
Miquel Blay (1866-1936) devia rebre l'encàrrec d'aquest bust quan treballava a París, donat que hi va anar el 1894, tenia vint-i-vuit anys i de ben segur es devien conèixer.
L'ubicació de l'obra es un encert, es va col.locar al carrer del pintor Vayreda el 1974, i se situa entre la casa Vayreda i el Museu dels Sants, recorregut habitual del pintor més reconegut del paisatgisme pictòric a Catalunya. Olot, Joaquim Vayreda, bronze de Miquel Blay, 1895.
Joaquim Vayreda inicià juntament amb Josep Berga l'Escola d'Olot. Joaquim Vayreda ocupava per ascendència un lloc rellevant a Olot. Tenia la particularitat de saber descriure l'entorn en el que va créixer desde la pintura. Paisatges coneguts del voltant de la ciutat d'Olot van quedar enquadrats per sempre degut a la destre ma del pintor.
La seva mort sobtada per una crisi cardíaca als cinquanta un anys va posar fi a una trajectoria brillant i treballada.
L'ubicació d'aquest bust és un encert perque es troba entre la casa dels Vayreda i l'edifici del Arte Cristiano, fabrica de sants del que Joaquim Vayreda en fou el propietari fundador. Avui es l'actual Museu dels Sants.
L'Escultor Miquel Blay amb vint-i-vuit anys va fer aquesta obra quan feia un any que residia a París i també era l'aniversari de la mort del pintor, tot apunta que es va inspirar en un retrat del pintor.
Tot i que l'obra es va fer el 1895 l'actual ubicació es de 1974 i la podem veure al carrer que porta el nom del pintor. taken in Olot - La Garrotxa by @joesfe2

9

2

7 months ago

Matosinhos. Conjunt escultòric "Tragedia al mar " obra en bronze de José João Brito ( 1941) basada en el quadre neorealista del pintor de Matosinhos Augusto Gomes (1910-1976).
Caminant per el passeig arran de platja hom veu aquesta obra que expressa quelcom molt profund en la vida humana com es afrontar la mort inesperada es a dir, la tragedia de perdre la vida. Un sentiment que ha donat a l'art excel.lents produccions on el dolor i la seva expressio s'alimenten per donar lloc a l'obra artística.
L'Ù de desembre de 1947 arriben al port del poble mariner de Matosinhos (vora Porto) les barques de pescadors buides de peix, al migdia en va arribar una plena de sardines, era l'excepció d'aquella jornada. Al veure-la la resta dels patrons decideixen pendre queviures i tornar a la mar. Tot i que el capità del Port ho desaconsellà per la previsió del temps, es decideixen fer-se a la mar, 103 barques prenen la direcció cap a Figueira da Foz, d'on venia la barca carregada de peix.
La por a tornar a casa amb les mans buides implicava allargar la gana a cada familia del poble que es dedicava a la pesca.
La tempesta va començar mar endins i es va adreçar cap a la costa on feinejaven els pescadors. Fou així com la mar impecable s'emportà la vida de 152 mariners i deixant al poble 71 vídues i més d'un centenar de infants orfes.
L'Obra es troba al principi de l'Avinguda del General José Norton de Matos. taken in Matosinhos, Porto, Portugal by @joesfe2

10

2

a year ago

Porto, "Atlantes". Henrique Moreira (1890-1979) obra en granit. Façana de la l'ajuntament de Porto. Amb una façana que sobta per la diversitat d'elements i per les seves dimensions i que fou ideada per l'arquitecte José Carreira da Silva, la seva construccio s'allargà quaranta anys, però aconseguí combinar amb encert tots els elements que en formen part per fer una obra que domina l'Avinguda Aliados de la ciutat.
L'Escultor Henrique Moreira rebé l'encàrrec d'aquests dos gegants de la porta principal. Aquest artista fou considerat en vida com l'escultor de Porto. La presència de les seves obres en el centre de la ciutat i llocs emblemàtics així ens ho demostren, però aquest reconeixement de la ciutadania no va anar més enllà de la seva popularitat. El desig pòstum de l'artista era transformar el seu atapeït taller en un museu de la ciutat, però desavinençes politiques ho varen impedir.
Però, perquè aquests dos Atlantes? Porto fou el nucli embrionari del futur regne de Portugal que esdevindria potència marítima gràcies a les aigues de l'Atlàntic. Es per tan un tribut a l'esforç ingent de generacions que busquen organitzar-se com a societat i que ho fan a partir del treball continuat, esforç ingent i tenacitat quan sorgeixen dificultats, aquest en va ser l'ideari que l'artista transformà en art . taken in Porto by @joesfe2

15

1

a year ago

Olot. "Moai", 1984, de Manuel A. Tuki (1920-2020) . Obra en pedra basàltica procedent de Castellfollit de la Roca.
La presència d'aquest moai autèntic a Olot es deu a Antoni Pujador i Estany ( 1948-1993) que admirava desde la fascinació la cultura perduda de Rapa Nui de l'Illa de Pascua, el seu interès va conduir a l'agermanament entre les ciutats de Hanga Roa i Olot el 1982.
En unes jornades sobre vulcanologia l'any 2000 entre els convidats s'hi trobava l'alcalde de Hanga Roa que va volguer visitar el moai, al veure'l en va criticar durament la seva ubicació dient que era indigne i equivocada. L'Argument que esgrimia era que dins el moai hi habita un esperit que mereix respecte, consideració i un entorn adient, no pas estar al mig del transit i del trasbals quotidià del lloc.
L'Ajuntament va recollir aquesta crítica i va considerar posar l'obra al Parc Nou o bé al paratge de la Moixina, emplaçaments més amables per l'escultura. Però la forta mobilització del veïns de la Plaça on està ubicat el moai van fer desistir aquell trasllat.
El respecte per aquest moai es tal que el passat 4 de juliol d'enguany un grup de cultura tradicional de l'Illa de Pascua varen vindre expressament a fer un ritual de veneració per mantenir-hi l'esperit que l'habita i també per agrair-li la seva permanència dins l'obra.
Afegir per acabar, que el seu autor era un home polifacètic, va treballar a l'exèrcit chilè , diverses explotacions agràries i es va especialitzar en fer moais per encàrrec, fets per ell n'hi han sis repartits per el món, el d'Olot té 2'30 metres d'alçada i el podeu contemplar a la Plaça de l'Illa de Pascua, a l'Avinguda Sta. Coloma, a tocar del pont sobre el Fluvià taken in Olot by @joesfe2

18

3

a year ago

"Àngel Guimerà", obra en bronze de Josep Maria Codina Corona,1982. Situada a la Plaça Sant Josep Oriol, darrera l'església del Pi i a una dotzena de metres on visqué el mateix Guimerà.
Barcelona i Catalunya tenien un deute amb Àngel Guimerà (1815-1924). Un grup d'amics del barri de Gràcia volgueren fer-li en vida una escultura a la Plaça Gala Placídia i tot i aconseguir la quantitat de diners necessària la proposta no va quallar.
El segon intent va anar a càrrec del "Diario de Barcelona" i es volia portar a terme al carrer Petritxol proper a la vivenda de Guimerà, però tampoc va fer-se realitat.
La tercera ocasió fou la definitiva gràcies a l'alcalde Pascual Maragall. Va ser inaugurada per les Festes de la Mercè de 1983 i com anècdota podem afegir que s'en varen realitzar tres rèpliques iguals. Una d'elles es toba al Vendrell, on Guimerà passà bona part de l'infantesa, una segona còpia a la ciutat de Sta. Cruz de Tenerife, ciutat que el va veure néixer ja que la seva mare era d'allà. I aquesta de Barcelona.
Es tracta d'una còpia ampliada d'una petita escultura feta amb guix, obra de Josep Cardona i Furró , que es troba al Museu del Teatre.
D'Ençà del primer intent de portar-la a terme fins a la seva inauguració han passat més de seixanta anys. Reflexa les dificultats inherents d'un país amb consciencia de ser-ho però també les greus deficiències politiques dels seus dirigents i l'esforç silenciós i continuat de la societat catalana que busca empenyer endavant.
En la imatge Guimerà te una expressió com de satisfacció, recordem el èxit teatral durant una pila d'anys de Mar i Cel fins fa quinze dies a la cartellera de Barcelona i de la possible portada al cinema d'aquesta obra universal, autèntica obra mestra del teatre català. taken in Barcelona by @joesfe2

17

2

a year ago

Castelló d'Empúries. Basilica de Santa Maria. Portalada dels Apòstols S XV, conjunt de marbre de Ceret.
El disseny de la portalada s'atribueix al penúltim mestre d'obres, però vuit apòstols s'atribueixen a Pere de Sant Joan i els darrers tres a Antoni Canet.
La portalada hauria d'haver estat enmarcada per dos campanars ( sols s'en va aixecar un) . L'Espai de l'actual temple era ocupat abans per un temple romànic però degut a l'esplendor que passava el comtat d'Empúries feia necessari demostrar aquesta puixança amb una nova edificació amb voluntat de ser catedral, que va tindre l'oposició ferma del bisbe de Girona.
Quan començà a construir-se al S XIII a Barcelona no hi havia encara cap temple gòtic.
Afegir també que tota la noblesa empordanesa va participar en la seva edificació així ho demostren els pedestals que hi ha sota cada apòstol amb els diversos escuts nobiliaris.
Hem de considerar que a l'època que es va aixecar vivien a la vila poc més de 1600 persones.
Per aprofundir en el coneixement d'aquesta façana imponent hi han dos magnífics i acurats treballs històrics com son els de Joan Valero Molina i el de Miquel Pujol i Canelles.
Acabarem la passejada per els carrers de Castelló amb la sensació evident que es tracta d'un portal espectacular, dignament equiparable a qualsevol catedral gòtica d'una capital europea. taken in Castelló d’Empúries by @joesfe2

19

2

2 years ago

Empúries. Serapis/Asclepi, obra en marbre, S II A.C. Escultura ensamblada a biaix en dos fragments. La part superior, corresponent al tors, està fet amb marbre de l'Illa de Paros. La part inferior corresponent a la túnica i sandàlies el·laborada en marbre del Pentèlic, muntanya propera a Atenes. Hom està d'acord que l'escultura fou feta als tallers existents a l'Illa de Delos.
Va patir destrucció a l'antigor en data desconeguda, fou trencada i llançada al fons d'unes tines d'aigua, la part superior es va trobar el 25 d'octubre de 1909, l'inferior quinze dies més tard.
Els fragments en nombre de vuitanta-cinc, eren al costat d'una serpent molt ben treballada per això varen atribuir-li representar Asclepi, però es va establir que la serpent pertanyia a un altre conjunt, per això es creu que representa al déu alexandrí Serapis.
Amb un pes total de vora els 1000 kgs, hem d'imaginar-nos el viatge amb vaixell travessant tot el Mediterrani.
És l'obra d'art grega més important de l'Europa occidental.
Remarcar l'habilitat i mestratge dels seus autors tota la peça transmet grandesa, serenor i confiança vers el visitant.
La present imatge presa als carrers del recinte de la Neàpolis grega es una còpia de l'original que podem admirar a l'interior del Museu d'Empúries taken in Empúries by @joesfe2

15

3

2 years ago

Stockholm, Orfeusgruppen, en bronze de Carl Milles (1875-1955), inaugurada el 1936 els seus origens son de deu anys enrera degut a la indecisió i dubtes que va plantejar aquest grup escultòric entre les entitats municipals i la fundació que la va promoure.
Milles format a l'Acadèmia Sueca de les Arts, anà a París on fou deixeble de Rodin, tornat a Suècia estableix el seu taller a l'illa de Lidingo, propera a la capital. El 1929 inicià un periode de vint anys al USA on hi va deixar molta obra escultòrica.
Les seves figures son idealitzades i donen la sensació de moviment. Amb la cèntrica figura d'Orfeu del conjunt, nou figures l'envolten dansant, en al.legoria a les simfonies de Beethoven ja que n'era un gran admirador, fins i tot una d'elles reprodueix els trets facials del compositor.
Podem trobar aquest magnífic conjunt devant la façana de l'Auditori de Concerts de la ciutat. taken in Stockholm by @joesfe2

17

1

2 years ago

Stockholm, Evert Taube,1985,escultura en bronze de Karl Gote Bejemark, (1922-2000) artista format a la Reial Acadèmia de les Arts Lliberals on hi va treballar més endavant. Fins a la dècada del anys seixanta va produir art abstracte on es freqüent la presència de cercles i esferes metàl.liques.
En la dècada del 1970-80 reprodueix personatges coneguts de la cultura sueca com és la present imatge, Evert Taube fou un artista polifacètic i d'una gran trajectòria al llarg de la seva vida.
K.G. Bejemark va dir sobre l'emplaçament de les seves obres: ..."Han de ser en llocs freqüentats, busco una mena de veritat dins el context social..vull abraçar totes les persones...no només els experts haurien d'apreciar el que faig.(1980)
L'escultura es troba al cèntric barri d'Osterlanggstan i en una paret de la plaça de Järntarget, sembla que observi la façana del museu Nobel al devant seu. taken in Stockholm by @joesfe2

12

0

2 years ago

Stockholm, Carl Eldh, "Cant i Dansa", 1928, bronzes. Carl Eldh (1873-1954) artista i escultor suec que com molts artistes del seu temps va passar uns anys de formació a París. Les seves obres es troben repartides arreu del país, ciutats, parcs,façanes escultòriques...
De petit les seves facultats artístiques ja destacaven.Amb dotze va deixar el col.legi per ajudar a la familia i als tretze ja va fer el seu primer encàrrec per fer una talla de fusta.
Al llarg de la seva vida va col.laborar amb múltiples artistes suecs.
La solidesa de la cultura sueca es percep quan als tres anys de la seva mort l'administració es fa càrrec del seu taller i el situa en l'extens llistat de museus i centres culturals d'Estocolm.
L'Obra "Cant i Dansa" es troba a l'emblemàtic Ajuntament de la ciutat, en un jardí que dona al braç de mar que volta la cèntrica illa de Gamla Stan.
L'Adjudicació de l'obra va aixecar una gran polèmica en el seu temps, per la nuesa de les dues figures, un fet que van resoldre hàbilment i amb decisió les autoritats de la capital al mantenir la voluntat de l'artista. taken in Stockholm by @joesfe2

34

4

2 years ago

El Banyista, Neus Serra, 1988, obra en bronze.
La seva ubicació al bell mig del nucli antic de Sant Fruitós passa gairebé desapercebuda si es que no es va cap al Museu del Vi.
La proximitat del rec del Riu d'Or fa pensar que l'infant ve de refrescar-se en les seves aigües, però no és així. L'encàrrec inicial preveia situar-la a la zona del Bosquet on en un llac el peu de l'infant aniria a tocar l'aigua. Però es va descartar el llac quan l'obra ja estava acabada i es va decidir situar-la al casc antic, davant la llar d'infants que hi ha al costat.
Es de les primeres obres de la Neus Serra i es percep l'influéncia del seu mestre, en Ramón Oms. La Neus Serra abandonarà el realisme naturalista i farà el seu propi camí, que veurem en una altra obra que trobarem per els carrers de Sant Fruitós més endavant. taken in Sant Fruitós de Bages by @joesfe2

22

3

2 years ago