Instagram story viewer> @lauraentrellibres> Posts

Laura | Read girl

@lauraentrellibres

3.3K

followers

3444

following

Amant dels llibres i el mar 📚💙#lectureslaurotger
DM per a col•laboracions 📩
📍Menorca

POSTS STORIES REELS TAGGED

💕 Yesteryear de Caro Claire Burke

Natalie Heller Mills representa a la dona americana, tradicional i cristiana perfecta. És mare de sis fills, té un marit aparentment encantador i des del seu perfecte ranxo allunyat de tota civilització, és la reina de les xarxes socials. Ella, la representació més clara de una “tradwife”, retransmetent en directe una vida idíl•lica rodejada de naturalesa i amor. És ella qui cria i cuida els seus fills, qui fa el pa que esmorzen cada matí, qui, junt amb el seu marit, cultiva les fruites i verdures que mengen, beuen la llet que els dòna la seva vaca…
Però un cop les càmeres s’apaguen, son dues les mainaderes que tenen cura dels fills, molts dels aliments que consumeixen els compra ella mateixa al supernercat més proper, i no és el seu marit qui cultiva les terres, sino els treballadors que tenen contractats.

Un dia Natalie desperta enmig d’una realitat que no coneix. Aquella casa no és la seva, el seu marit tampoc és el que ella recorda, i no reconeix la cara dels seus fills. A més, una data escrita a la fusta de la cuina la fa sospitar que algú li està gastant una broma de mal gust; 1885. No en té cap dubte, ha d’escapar.

Escrita en un to àgil, poc a poc et vas endinsant en la vida de la Natalie, tant la part bona, com la dolenta, i descobreixes la dona que s’amaga al darrera d’aquella perfecció que apareix a les xarxes. Una història inquietant, sobre lo dolent que pot arribar ser intentar agradar a tothom essent una persona que no s’és.

⭐️ Puntuació: 5/5 by @lauraentrellibres

43

4

15 hours ago

🚙 Esnob, d’Elísabet Benavent

La meva primera i última vegada llegint a Elísabet Benavent.
Fa temps, des que va sortir Valeria a Netflix (de la que no vaig ser capaç ni d’acabar el primer capitol), que he sentit curiositat per saber què i com escrivia Elísabet Benavent. Veient l’èxit en les ventes i la gran quantitat de llibres que Netflix a adaptat a sèries i pelis, pensava que podria estar bé. Però em vaig equivocar. No sempre podem encertar amb els llibres que llegim, tot i que, en el meu interior, i veient el tipus de temàtica sobre la que giren les seves històries, sabia que no hi pendria cap gust.

Que ningú se m’enfadi! Per gustos colors, però trobo que la temàtica és molt facilona, tot el que passa molt predictible i la qualitat narrativa no és per llançar cohets precisament. La història té algunes parts entretingudes, però m’ha avorrit més que no pas divertit.

⭐️ Puntuació: 1.5/5 by @lauraentrellibres

44

4

23 days ago

💙📖 llegir devora la mar, quin plaer més polit by @lauraentrellibres

35

1

a month ago

⏰ La víspera, de Manuel Jabois. Darrera lectura d’agost.

Tot el que havia llegit de Jabois fins al moment m’havia deixat sense alé, i amb una sensació de satisfacció y felicitat absoluta al cos, i La víspera no podia ser menys.
Jabois escriu d’una manera senzilla i directe, sense artificis ni massa decoració, tal i com m’agrada.

La víspera narra un dia en la vida d’una mare i el seu fill, centrant-se no només en les seves accions, sino també en els seus sentiments, les seves pors, les seves emocions… permenent-nos conèixer com son aquestes dues persones, tant distants i a l’hora tant properes.

Una lectura àgil, amena i massa ràpida. Com tot el que ell escriu.

⭐️ Puntuació: 5/5 by @lauraentrellibres

70

1

2 months ago

💡🐉 La ciutat de les llums mortes, de David Uclés

Sempre m’he ressistit a tots o quasi tots els premis Nadal, Planeta, Pulitzer, etc. No m’he refiat mai de que realment fossin bona literatura. Però aquesta vegada i, contra tot pronòstic, no vaig ser fidel a les meves idees, i des d’un primer moment vaig tenir clar que havia de llegir La ciutat de les llums mortes d’Uclés.

Barcelona, de repent, queda presonera d’una foscor absoluta, i el passat, el present i el futur conviuen en un mateix escenari. De la mà de diferents personatges il•lustres, viatjarem en el temps i en les diferents èpoques per tal d’aconseguir que la llum torni a la ciutat.

Aquesta és una lectura amena i entretinguda, que et manté en alerta gairebé pàgina a pàgina. No obstant, he de dir que, tot i que l’he disfrutat molt, hi hagut alguns moments que se’m han fet una mica pesats i avorrits.
Tot i així, es tracta d’una història original i curiosa, escrita amb un estil excel•lent i molt personal.

⭐️ Puntuació: 4/5 by @lauraentrellibres

49

0

2 months ago

🤍 llibres polits i espais que enamoren @decohogalia.menorca by @lauraentrellibres

51

0

3 months ago

🌾🤍 Caminando con tus ojos, de Irene Bosch Blanco

Aquesta és la primera novel•la de Irene Bosch Blanco, menorquina de naixement i resident a Granada.

Vaig topar amb na Irene quasi per casualitat, i quina casualitat més polida.

Caminando con tus ojos és una història polida, entranyable i dura. Una història de superació de Juan i Ana, els seus protagonistes, que tot i les seves mancances, van aconseguir una vida plena i completa, una vida marcada per l’amor, l’amistat i les ganes d’ajudar sempre als qui més ho necessitessin.

Es tracta d’una lectura àgil i amena, molt agradable, que deixa una sensació de satisfacció al cos.

Una lectura molt recomanable.

⭐️ Puntuació: 4/5 by @lauraentrellibres

62

14

3 months ago

📩 La segona vida de la Ginebra Vern, d’Agnès Marquès @marquesagnes

Mil gràcies a @grup62_ per fer-me arribar aquest llibre, que m’ha durat el que dura la brisa fresca a l’estiu.

Vull felicitar l’Emma Taylor i el Derek Carter…
Estan esperant un bebé.
Desitjo que estigueu realment enamorats i que la vostra relació funcioni.
Sempre vostra,
la dona del Derek,
Lila Carter

La Ginebra Vern, periodista amb molts anys d’experiència, rep l’encàrrec d’esciure un article sobre aquest anunci publicat en un diari local a Hemphill (Texas). No cal investigar, ni contrastar cap informació, i és que el seu nou cap vol un article amb morbo, que generi la major quantitat de clics possibles. I així ho fa.

Per primer cop, escriu un article sense investigar les fonts ni contrastar informacions, i això la remou per dins. Tant, que decideix viatjar fins a Texas per a esbrinar si l’anunci és real, i si l’Emma, el Derek i la Lila existeixen realment. I si que ho fan.
En aquest viatge coneix l’Emma, i amb ella, els seus secrets més inconfesables. Però no només és l’Emma qui amaga un secret que faria trontollar toda la seva vida, i és que la Ginebra també fa temps que n’amaga.
Aquest viatge la regira per sempre, i res ja no serà com fins ara.

Una lectura amena i entretinguda, que et manté en l’expectativa tota l’estona.
Molt recomanable per aquests dies de calor, on les lectures pesades poden resultar sufocants.

⭐️ Puntuació: 5/5 by @lauraentrellibres

87

7

4 months ago

☎️ L’última trucada, de Gerard López Fageda @gelopezfageda

Una vegada més, he de donar les gràcies a la Marta @letrasavoces i a @mesllibresed per haver-me fet arribar aquest llibre; divertit i irònic a parts iguals.

La novel·la és una barreja de comèdia negra i thriller humorístic, que narra les peripècies de l’equip d’un programa de ràdio quan reben la trucada d’un oient un tant especial, que preveu el futur i coneix la vida i misèries de tots els integrants de l’equip.

Escrita amb un ritme àgil i mantenint sempre l’atenció del lector, la història serveix a l’autor per exposar la realitat sobre les fake news, el poder de la informació i l’addicció del públic al morbo, qui contempla, assegut al sofà de casa, com el món s’ensorra i no està disposat a fer res per intentar evitar-ho.

Personalment, he gaudit molt d’aquest llibre. Penso que és un relat bastant fidel de la societat en la que vivim. A més, està escrit seguint un estil molt directe i pla, de manera que l’atenció del lector no es desviï o es cansi.

Una lectura molt recomanable per aquests mesos de calor que s’aproximen, on, almenys jo, necessito lectures poc denses i entretingudes.

⭐️ Puntuació: 5/5 by @lauraentrellibres

82

3

4 months ago

Deixar un llibre si no t’enganxa, a favor o en contra?

Sovint em trobo reflexions sobre aquest tema, i fa unes setmanes, en un post, vaig llegir una noia que deia que si hagués de deixar tots els llibres que no l’han enganxat, serien més els llibres que no ha llegit que no pas els que ha llegit. I ho vaig trobar trist.

Jo mateixa, estic molt a favor de deixar un llibre si no m’enganxa. De fet, ho he fet mil cops, i tots els que em queden. Enrere han quedat els terribles anys d’escola i institut, on tenies l’obligació de llegir-te un llibre i fer el seu corresponent treball i examen. Les noves generacions tenen la IA, que tot i no ser-ne defensora, fan més amena i fácil la lectura de llibres con Tirant Lo Blanch o Tritany i Isolda.

Personalment, entenc els llibres com les persones, i de la mateixa manera que no aniria a pendre un café, ni molt menys a sopar, amb una persona que m’avorreix, no veig la necessitat d’aguantar un llibre que no m’enganxa i amb el que no connecto. Per moltes bones ressenyes que tingui.

Sense anar més lluny, aquest inici de 2026 em vaig fixar un repte: 12 mesos, 12 clàssics. La idea era fer una selección de llibres clàssics que tinc a casa i llegir-ne un al mes. Gener, febrer i març vaig cumplir. Al quart mes ho vaig deixar estar. Em resultava avorrit, i entenent la lectura com a una actividad que ha d’entretenir i divertir, vaig pensar que no valia la pena seguir amb un repte autoimposat, que no em va donar la satisfacció que esperava.

I vosaltres, sou de deixar llibres si no us enganxen, o els acabeu? by @lauraentrellibres

39

12

4 months ago

🤍 punt de llibre i funda personalitzats per na @ditatruyol

Si tu també vols es teus, enviem un missatge 📩 by @lauraentrellibres

43

1

4 months ago

🌸🚜 La granja del Ritz, de Teresa Roig @tretrelabruixaverda

Quan la Teresa em va contactar per enviar-me el seu llibre, i vaig haver llegit la sinopsis, no vaig dubtar en dir-li que sí.

La granja del Ritz narra la vida passada, present i futura del que va ser el lloc que va donar subministrament al luxós hotel de Barcelona durant la postguerra, a través dels seus propietaris, masovers i persones lligades al lloc. I ho fa a través de quatre històries d’amor, no només en quant a l’amor romàntic entre dues persones, sino també en quant a l’amor per la terra, els vincles familiar i el lloc que es considera casa.

La granja del Ritz és un viatge en el temps en diferents èpoques de Barcelona, desde la més pomposa i festiva, fins a la Barcelona humil, trista i pobra. Els seus protagonistes pertanyen a classes socials molt dispars, però jo no impedeix que s’estimin la terra amb intensitat.

Gràcies Teresa per fer-me arribar aquesta meravella de novel•la. L’he disfrutada molt i m’he enamorat de tots i cadascún dels seus personatges.

⭐️ Puntuació: 5/5 by @lauraentrellibres

61

3

5 months ago