Instagram story viewer> @laurasanch0> Posts

Laura Sancho

@laurasanch0

334

posts

6.4K

followers

1142

following

de foc i de seda, d’ordre i aventura

POSTS STORIES REELS TAGGED

Download All

💙 by @laurasanch0

218

3

18 days ago

Com diria una gran amiga, que detesta que la mencioni així, sobretot perquè ens ignorem però ens estimem molt, ella diu que és “nena de vent”. Jo sempre havia pensat que era nena de fred i de muntanya, d’aquelles de jersei Quechua i el silenci dels boscos. He viscut a Berlín, a Lugano i a Praga, llocs freds, grisos, i de gent antipàtica i els he detestat tots, profundament. Doncs això. El curs natural de la meva vida ha anat dibuixant un mapa, i el mapa diu mar. Em declaro, doncs, nena de mar, amb la solemnitat de qui rectifica tard, però rectifica. Contra tot pronòstic, i sobretot contra la meva pell de porcellana, m’agrada torrar-me al sol, el beure (ben fred), sentir-me gairebé despulladeta al vent i portar aquesta robeta de colors. I també m’agrada perquè, si d’alguna cosa sé, és de turmells. D’altra cosa no aniré especialment sobrada, però una dona amb bon turmell ja té mig estiu guanyat. I aquí he de fer un parèntesi, perquè és important. Si vols saber com envellirà una dona, mira-li els turmells. No la cara. Ni les mans. Els turmells. Una dona amb turmell d’os, prim, definit, esculpit, envellirà bé. Serà prima als seixanta, tindrà aquella elegància que no s’aprèn perquè no és mèrit, és ossamenta, és destí. Una dona amb turmell gruixut de jove, en canvi, aiai. Ja porta escrit el que vindrà. El cos no menteix mai, i ho sento molt. Sabeu que jo sempre he d’insultar una mica els homes per sororitat amb the gays and the girls, i és que en ells tot funciona diferent. A ells els delata el bessó. Un home de bessó gruixut, d’aquells que semblen una prolongació del genoll, no m’inspira cap confiança. No sabria argumentar-ho, però tampoc no tinc cap interès a fer-ho. Ara bé, un home gras pot caure bé. Pot ser encantador, fins i tot, amb aquella panxa de qui ha menjat bé i ha dormit millor, aquell aire de bonhomia satisfeta que en ell suma, tranquil·litza i obre portes. Uf. A una dona grassa, en canvi, se li exigeix simpatia. Molta. Exagerada. No pots ser grassa i tenir mal caràcter. No pots ser grassa i odiosa. Has de compensar amb humor, amb bondat, amb disponibilitat permanent, com si el cos fos un deute i el bon humor, els interessos. by @laurasanch0

355

7

23 days ago

Records de la nit més curta, més bonica i més màgica de l’any!! J❤️M by @laurasanch0

246

5

25 days ago

❤️cph by @laurasanch0

162

0

a month ago

Molt bé Copenhagen, tot ho feu molt bé i sou gent fantàstica by @laurasanch0

129

0

a month ago

Ja sabeu que jo sóc de cerveseta fàcil. L’hora que toca són les set de la tarda a l’estiu. Sense pressa per sopar mai. La pressa ho espatlla tot, també el menjar. Ajuda, també, ser de boca petita…picar quatre coses i ja tens mig sopar fet, perquè l’altre mig és un bon gelat. I si voleu un consell, que no és meu sinó de Ferran Adrià, aneu sempre als primers torns de taula, quan el servei acaba d’entrar i encara està simpàtic i feliç. Si caus bé, et trobarà un lloc encara que sembli que no queda, i presentar-te sense res, amb la barra mig plena, i que et deixin seure igualment és un triomf absurd que senta encara millor que el primer glop fred de la canyeta. La ruta no la vaig acabar, és clar. Em vaig quedar a la tercera. Però el mapa mental el tinc ben dibuixat!! by @laurasanch0

277

1

a month ago

A casa, el pa sempre torrat i el cava ben fred by @laurasanch0

161

2

a month ago

Reunited with la Scoopinya ❤️ icona dels 90. Gairebé quaranta anys després, cosa que en termes de moto equival a ser una senyora respectable amb dret a explicar batalletes de sobretaula. Aquí estem, any 2026, travessant Barcelona juntetes. Cigonyal nou, corretja nova i llums noves… la bateria fa anys que no li discuteixo i l’engego a pedal com tota la vida. La vaig tornar a posar en marxa fa tres anys i, des d’aleshores, s’ha fet servir pràcticament cada dia. Ni una queixa. Absolutament cap problema, excepte l’impost d’emissions, que sembla ser l’única cosa que li falla després de gairebé tots aquests anys. Ja sabem que forma part d’una agenda de la qual nosaltres no formarem part. Ara només em queda el caprici de canviar-li el cablejat elèctric i fer un detailing als radis de les rodes que, després de quaranta anys, crec que s’ho ha guanyat. Me la van intentar robar, comprar, m’he xocat amb una altra moto, he relliscat algun cop… però aquí seguim i seguirem by @laurasanch0

410

6

2 months ago

Nou país, nous amics, nova casa, nou idioma… crec que aquesta setmaneta ha sigut un preludi del meu estiu i els anys que ens esperen. La Riviera et fa guanyar-te el lloc. És més ràpida, més internacional i més exigent… allez allez!! Gaasss 🏎️🏎️ by @laurasanch0

234

6

2 months ago

El gelat diu molt de la gent. M’hi fixo especialment en els gustos que trien, perquè allò que una persona decideix llepar lentament durant vint minuts és molt més revelador del que la gent es pensa. Déu ens lliuri de la gent que tria menta-xocolata, maduixa-nata o la moda del gelat de iogurt. Quina mania en aquesta pretensió de voler ser postre i penitència alhora. Tota aquesta gent em genera una desconfiança terrible. Són sabors a espelma freda, de gent que decora la casa amb mobles color gris.El pitjor que li pot passar a un gelat és voler ser simpàtic. Un bon gelat ha de tenir densitat, una mica de silenci i cap necessitat d’entretenir-te. És un tema seriós, un gelat. El gelat és per adults, no per nens hiperactius. Si el sabor és bo, deixa’l tranquil.Ara bé, hi ha una línia que no creuo: oreo, brownie, cookies, kinders, pitufo i tota aquesta americanada incrustada dins del gelat. Em sembla una falta de respecte. I de gent profundament covarda, plana, i obesa. by @laurasanch0

226

2

2 months ago

Sempre li dic al Pere que algun dia haurem d’anar a viure a Fontvieille. Perquè sí, Port Hercule és molt icònic i molt centre de tot… fins que és dimarts i portes ja nou putos Ferraris, tres party yachts i dues discussions en italià abans de dinar, i algú fotent algun crit en català des del balcó també, que tot s’ha de dir. Fontvieille és més tranquil, més discret, una mica apartat del teatre constant, I Monaco en general és així, és un lloc que admires i que t’esgota gairebé en el mateix moment, com certa gent... També te moments que et fan gràcia malgrat tu mateixa, perquè el que és divertit és divertit i no tens per què fingir que no ho veus by @laurasanch0

255

3

2 months ago

El que no m’havia fixat fins ara, i potser és part de la meva innocència o potser és que fins ara havia viscut en llocs on el protocol és menys descarat, és que aquí a Mònaco quan vas de cita t’omplen la copa sense que ho demanis, sempre a tu, sempre un pèl més que a ell, sempre amb aquella generositat calculada que no és generositat sinó tàctica, i en aquests casos jo ho agraeixo profundament perquè una ha d’estar sense nervis ni tensions i una bona copa ajuda a posar les coses al seu lloc natural, el lloc que ell ja havia decidit abans de reservar taula. No perquè les dones siguem ingènues, sinó perquè el ritual és tan antic i tan ben executat que forma part de l’ambient com la música o la il·luminació, i qüestionar-lo requeriria un nivell d’alerta que és incompatible amb passar una bona nit, i no és ingenuïtat, és que una vol passar una bona nit. Una també té dret a una bona nit. Sí a la màgia de prestigi! A l’hosteleria de precisió! A la seducció amb carta de vins! I jo la copa me la bec perquè em plau el champagne i perquè la vida és curta i el Ruinart és bo, no perquè necessiti que ningú em gestioni els nervis, que els meus nervis els gestiono jo molt bé sola des de fa anys i sense ajuda externa by @laurasanch0

215

3

2 months ago