Laia

Avui fa tres anys de l’inici d’un llarg camí de creixement i sanació.🌱

Aquest febrer és el primer en què puc dir amb confiança que he tancat el cicle que em va obligar a reconstruir-me des de zero. Ara, tot i que sempre ho portaré amb mi, el que ha format part d’aquest procés comença a quedar enrere, i això m’allibera.

Ara puc canalitzar la meva energia en les experiències que em fan sentir més lliure. Tornar a la muntanya i afrontar noves pors és un privilegi que he aconseguit deixant enrere els meus límits i envoltant-me de persones que m'han motivat a avançar.

Després d’aquest temps, em sento en pau caminant pels nous camins que s’obren davant meu, i visc amb la tranquilitat d'haver fet tot el possible per tornar a on vull ser. Aprenc a moure'm per terrenys nous, a valorar cada avenç i a reconèixer els aprenentatges que m’han fet créixer.

A totes les persones que m’heu acompanyat en algun moment d'aquest camí, a les que m’heu donat una mostra de confiança quan ha estat necessari i a les que m’heu ajudat a abraçar els canvis que m'han fet ser qui sóc: mil gràcies.

El creixement sempre necessita moments d’ombra.⚡️🦅