alex font roca

Avui, mentre em fotien "bronca" a la nova i estranya feina he pensat en tu.
No pateixis, que era una bronca merescuda i ho han fet amb educació.
Però ho reconec, he sortit d'allà i m'he posat a plorar.
De pena ?, no ! En realitat no anava amb mi tot allò, però he dissimulat fent veure que si.
He plorat d'emoció, just com quan un dia com avui et vas fer lleuger a la terra i amb un pes que no pesa però que si besa,vius dins meu.
Hauria tornat a casa, si hi fossis, i t'hauria abraçat. Tu que sempre em feies entendre que el més bonic és posar-te el mínim de disfresses possibles!
M'agradava tant quan mai alliçonaves i jo anava aprenent lliçons.
Quan et vaig dir amb 12 anys que jo volia ser pintor i que ningú em pintés la vida, et vaig posar en un compromís massa gran pel teu paper ( que mai va ser important per mi) de pare. Hauria sigut injust perdre un Eduard i substituir-lo per un pare. Recordo escoltar els altres pares i no entenia pq el "meu" em deia sempre coses diferents.
Ostia! Ho reconec Eduard, ja fa uns quants anys que un artistassu deu estar fent una obra d'art amb la meva vida,i també t'ho reconec, no l'he pintat jo, però tranquil, tinc una gran sort, si demà marxés, tinc la sensació que ja ho he fet tot.

Trist- deuen pensar alguns, per mi és una meravella pensar que no em queda res pendent a fer ( ja saps que vaig triar el viure de les emocions i no pas dels fets i això m'ha salvat- i enlairat- sempre )
Jolines, a la foto sembles un "matón", just tu que em vas ensenyar com a home a plorar, a estimar la sensibilitat, a ser debil davant dels altres sense por. Un matón vaja !
T'estimo i t'enyoro però per la meva boca segueixen sortint brots d'amor que vam construir junts a base de respecte, oïdes i el més important: ens vam triar un a l altre. Res de loteria familiar ni de Nadals.
Tria.

Sempre em faré pesat parlant de tu. Ho sento, se que no t'agradava ser el prota. ❤️