Instagram story viewer> @voltarivoltar_2> Post
3 days ago
Photo by Miquel Gascon on October 17, 2026. May be an image of costume and text.
Photo by Miquel Gascon on October 17, 2026. May be an image of microphone and text.
Photo by Miquel Gascon on October 17, 2026. May be an image of one or more people and text.
Photo by Miquel Gascon on October 17, 2026. May be an image of text.
Photo by Miquel Gascon on October 17, 2026. May be an image of text.
0
Posted On: October 17th 2026, 10:48 am
- Temporada 26/27 - Teatre - 011 - LA ÚLTIMA NOCHE CON MI HERMANO (🐌🐌🐌🐌🐌) - Sala Gran TNC- 16/10/2026

A la Sala Gran del TNC una coproducció del Centro Dramatico Nacional i el mateix TNC, ens ha deixat sense paraules, LA ÚLTIMA NOCHE CON MI HERMANO escrita i dirigida per Alfredo Sanzol (Pamplona 1972), és una obra que dissecciona la fraternitat basada en fets reals. Estrenada a Madrid el 13 de febrer, acaba la seva gira a Barcelona l'u de novembre.

Tres parelles de germans que viuen relacions diferents, la Nagore (esplèndida Nuria Mencia) i l'Alberto (Jesús Noguero) que viuen una estreta relació marcada per la malaltia i la mort d'ella. L'Ainhoa (Elisabet Gelabert) i el Claudio (Cristóbal Suárez) distanciats per motius polítics, i l'Oier (Biel Montoro) i la Naia (Ariadna Llobet) que sent germanastres són els més propers.

Un espectacle que té com a fil conductor la història de la Nagore, una dona independent a la qual diagnostiquen un càncer terminal, amb una interpretació magistral del personatge, que ja des de l'inici de l'espectacle trenca la quarta paret i ens explica com ho va comunicar a la seva família i en particular ens parla del rebuig del seu germà a la malaltia i com acabarà acceptant la seva mort.

Un espectacle que transita entre la tendresa i la cruesa, amb un text que dissecciona les relacions entre els germans i que inclou petits tocs d'humor que destensen el dramatisme de la història que ens està explicant. L'autor s'ha basat en entrevistes reals que ell va fer a persones que havien perdut un germà. Aprofundeix en el dol per la pèrdua i en la necessitat vital d'acompanyar i sentir-se acompanyat. I porta a escena situacions reals que no ha calgut vestir de ficció amb un llenguatge fresc i extraordinàriament proper.

Una escenografia de Blanca Añón que ens mostra un únic espai que és alhora infinitat d'espais i que permet passar sense transició d'una escena a una altra amb un gran dinamisme i poder de convicció.

En acabar la representació ha tingut lloc un interessant col·loqui conduït per Xavier Graset i que ha comptat amb la presència de l'equip actoral, de l'Alfredo Sanzol i d'Eva Carrera l'ajudant de direcció.

More posts

back to up