Instagram story viewer> @voltarivoltar_2> Posts

Miquel Gascon

@voltarivoltar_2

366

followers

1096

following

POSTS STORIES REELS TAGGED

- Temporada 26/27 - Teatre - 013 - PANORAMA DES DEL PONT (🐌🐌🐌🐌) - Teatre Goya- 18/10/26

Al Teatre Goya, i dirigida per Silvia Munt, vam poder gaudir de la proposta PANORAMA DES DEL PONT d'Arthur Miller, un clàssic que ens ensenya com el mal i el bé conviuen frec a frec en l'ésser humà i mostra com l'amor pot transformar-se en possessió i el desig en violència.

Un grup d'immigrants d'origen italià, a Brooklyn, malviuen treballant al port. És l'any 1955. Eddie Carbone (David Selvas) viu amb la seva dona Beatrice (Laura Conejero) i la seva neboda Catherine (Laura Gaja), una noia que ara té disset anys i que van acollir en morir la seva mare. L'Eddie l'estima amb una intensitat que no vol reconèixer.

Decideixen acollir als parents de la Beatrice, en Marco (Nil Cardoner) i en Rodolpho (Jan D. Casablancas), dos cosins que han entrat al país de manera il·legal. En Marco està casat i ha deixat la dona i tres fills, el seu objectiu és estalviar diners, enviar una part a la familia i poder tornar a Itàlia en un futur. En Rodolpho és solter i el seu objectiu és aconseguir la ciutadania americana. La Catherine ha començat a treballar i s'enamora d'en Rodolpho.

L'advocat de la família, Alfieri (Eduard Buch), esdevingut narrador de la història, ens explica la transformació de l'Eddie que no pot acceptar de cap manera aquesta relació. Una situació que esdevindrà insostenible i durà el Eddie a trair la família i trencar la llei del silenci establerta entre els treballadors del port de Nova York.

Una magnífica posada en escena (malgrat una escenografia molt i molt bàsica)…., traducció de Joan Sellent, dirigida esplèndidament per Silvia Munt, amb unes interpretacions molt convincents i on voldríem destacar a en David Selvas que interpreta un Eddie absolutament posseït per uns sentiments i uns desitjos que no gosa acceptar. Molt recomanable. by @voltarivoltar_2

4

0

12 hours ago

- Temporada 26/27 - Dansa - 012 - HOW ROMANTIC (🐌🐌🐌🐌) - KATERINA ANDREOU / CARTE BLANCHE - COMPANYIA NACIONAL DE DANSA DE NORUEGA - Mercat de les Flors - 17/10/2026

A la sala MAC del Mercat de les Flors i dins de la iniciativa de Temporada Alta "Flaix de tardor-BCN", que inclou programació escènica internacional integrada dins de la programació habitual de les sales. En aquesta ocasió hem pogut gaudir de l'espectacle HOW ROMANTIC que presenta la companyia noruega Carte Blanche. La coreògrafa grega Katerina Andreou és la creadora de la peça.

HOW ROMANTIC reflexiona de manera irònica sobre l’exposició de la privacitat, tot evocant les maratons de ball de la Gran Depressió als Estats Units el 1929. No hi ha guanyadors ni perdedors, només 14 ballarins experimentats, en parelles, sols o com un ramat de cavalls, que s’obren camí a través del moviment i el so en una coreografia implacable. És una col·lisió de l’ordre i el caos en una recerca febril d’alguna cosa real.

Carte Blanche és la companyia nacional de dansa de Noruega amb seu a Bergen i direcció artística d’Annabelle Bonnéry. Està formada per 14 ballarins de Noruega i d’altres països i destaca per la innovació artística, la diversitat i la forta presència nacional i internacional.

Katerina Andreou va néixer a Atenes i viu a França. Crea pràctiques físiques úniques per a cada projecte i paisatges sonors que constitueixen el nucli dels seus espectacles. Ella i Cristián Sotomayor són els dissenyadors de so d'aquesta proposta.

Un espectacle potent que ens ha fet vibrar i mot especialment a l'inici on sembla que no ballen i a poc a poc amb un ritme vertiginós ens introdueix en una dansa brutal. by @voltarivoltar_2

3

0

2 days ago

- Temporada 26/27 - Teatre - 011 - LA ÚLTIMA NOCHE CON MI HERMANO (🐌🐌🐌🐌🐌) - Sala Gran TNC- 16/10/2026

A la Sala Gran del TNC una coproducció del Centro Dramatico Nacional i el mateix TNC, ens ha deixat sense paraules, LA ÚLTIMA NOCHE CON MI HERMANO escrita i dirigida per Alfredo Sanzol (Pamplona 1972), és una obra que dissecciona la fraternitat basada en fets reals. Estrenada a Madrid el 13 de febrer, acaba la seva gira a Barcelona l'u de novembre.

Tres parelles de germans que viuen relacions diferents, la Nagore (esplèndida Nuria Mencia) i l'Alberto (Jesús Noguero) que viuen una estreta relació marcada per la malaltia i la mort d'ella. L'Ainhoa (Elisabet Gelabert) i el Claudio (Cristóbal Suárez) distanciats per motius polítics, i l'Oier (Biel Montoro) i la Naia (Ariadna Llobet) que sent germanastres són els més propers.

Un espectacle que té com a fil conductor la història de la Nagore, una dona independent a la qual diagnostiquen un càncer terminal, amb una interpretació magistral del personatge, que ja des de l'inici de l'espectacle trenca la quarta paret i ens explica com ho va comunicar a la seva família i en particular ens parla del rebuig del seu germà a la malaltia i com acabarà acceptant la seva mort.

Un espectacle que transita entre la tendresa i la cruesa, amb un text que dissecciona les relacions entre els germans i que inclou petits tocs d'humor que destensen el dramatisme de la història que ens està explicant. L'autor s'ha basat en entrevistes reals que ell va fer a persones que havien perdut un germà. Aprofundeix en el dol per la pèrdua i en la necessitat vital d'acompanyar i sentir-se acompanyat. I porta a escena situacions reals que no ha calgut vestir de ficció amb un llenguatge fresc i extraordinàriament proper.

Una escenografia de Blanca Añón que ens mostra un únic espai que és alhora infinitat d'espais i que permet passar sense transició d'una escena a una altra amb un gran dinamisme i poder de convicció.

En acabar la representació ha tingut lloc un interessant col·loqui conduït per Xavier Graset i que ha comptat amb la presència de l'equip actoral, de l'Alfredo Sanzol i d'Eva Carrera l'ajudant de direcció. by @voltarivoltar_2

6

0

3 days ago

- Temporada 26/27 - Teatre - 010 - BOUVETØYA (La necessitat d’una illa) (🐌🐌🐌🐚) - Espai Lliure- 14/10/2026

Escrita a quatre mans per Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer ahir vam poder veure a l’Espai Lliure BOUVETØYA, la peça que es va estrenar al Temporada Alta 2020, en plena pandèmia i que ara ha estat refeta per celebrar el cinquantenari del Teatre Lliure. Dirigida per Julio Manrique manté el registre distòpic i futurista i ens situa l’any 2030 després d’haver patit una segona pandèmia que ha tingut a la humanitat confinada durant vuit mesos.

Bouvetøya és una illa volcànica, un tros de gel flotant en mig del no-res, sota sobirania noruega, deshabitada i situada a l’Atlàntic Sud. Va ser descoberta el 1739 per un navegant francès enmig de la boira. El 2012, una expedició d’investigadors va explorar-ne el cim i hi va enterrar una «càpsula del temps» amb prediccions per a l’any 2062. Una illa a « prendre pel cul ».

Un muntatge amb escenografia de Lluc Castells, il·luminació de Jaume Ventura i concepció audiovisual de Salvador Suñer, on els actors protagonistes, Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet i el tècnic de so Damien Bazin, se situen al llarg d’una taula com si fossin conferenciants i ens expliquen perquè van decidir encarar el futur i per fer-ho van decidir emprendre el viatge cap a l’illa de Bouvet ( Bouvetøya en noruec). Una gran pantalla al fons ens ofereix el plànol de l’illa, els primers plans dels protagonistes rodats en directe per Júlia Izaguirre i una gravació de les mares de dos dels actors (la de l’Andrew Tarbet des dels Estats Units i la d’en Marc Rodríguez des de Catalunya).

Una obra que és una crida a la lluita per tirar endavant cap a un futur en què la cultura i el coneixement s’haurien de cuidar com un tresor i on ho simbolitzen enterrant en un lloc ocult del Teatre Lliure una càpsula del temps amb el lema « La matèria dels somnis 2030-2080 ».

Una proposta diferent amb moments visualment molt potents i unes magnífiques interpretacions. by @voltarivoltar_2

7

0

5 days ago

- Temporada 26/27 - Teatre - 009 - MORNING SUN (🐌🐌🐌🐌) - La Villarroel- 11/10/26

A La Villarroel hem pogut veure « MORNING SUN » de Simon Stephens que amb traducció d’Adriana Nadal dirigeix Pau Roca. Al programa de mà el quadre d’Edward Hopper que ens porta a la primera escena de la peça.

Una peça que ens presenta tres dones, tres vides, tres històries de mares i filles, tres enormes actrius que ens expliquen la vida de tres generacions a la ciutat de Nova York.

La Míriam Iscla, l’Anna Güell i la Raquel Ferri ens parlen de la vida de Charly McBride des d’abans del seu naixement fins a la seva mort. Una dona que ha sigut mirada, escoltada i desitjada i després deixa de ser-ho: “M’he tornat una mica invisible. Ningú em mira. No com abans. Arribes a una edat, i la gent deixa de mirar-te. Deixen d’observar-te.”

Les tres actrius representen les situacions viscudes per les tres dones al llarg de la vida, àvia, mare i filla. I ho fan com si ens ho expliquessin a nosaltres, el públic i al mateix temps com si contrastessin opinions entre elles.

L’Anna Güell és la mare i la Raquel Ferri la filla de la Charly (esplèndida Míriam Iscla… com sempre), i totes dues assumeixen també diversos personatges com el pare, les parelles, l’amiga de la infància, el company de feina, ... Uns canvis de personatge que ens ajuden a entendre la història i la fan encara més humana, més propera.

Una proposta que paga la pena veure amb unes magnífiques interpretacions i on la vida d’aquestes tres dones reflecteixen molts moments de les nostres pròpies vides. by @voltarivoltar_2

7

0

8 days ago

- Temporada 26/27 - Dansa - 008 - APRÈS MOI, LE DÉLUGE- (🐌🐌🐌🐚)- ((LA)HORDE - BALLET NATIONAL DE MARSEILLE -Mercat de les Flors- 10/10/2026

A la sala MAC del Mercat de les Flors hem pogut veure la nova creació del col·lectiu (LA)HORDE, “Après moi, le déluge” on continua explorant la dansa com una manera de transgredir les narratives imposades.

Creada l’any 2013 (LA)HORDE és un col·lectiu de coreògrafs i artistes visuals que va assumir la direcció del Ballet Nacional de Marsella el 2019. El trio format per Marine Brutti, Jonathan Debrouwer i Arthur Harel s’ha convertit en un referent del “pop” coreogràfic internacional amb un projecte poètic i polític que vol fer de la dansa un espai de resistència.

Segons llegim al programa de mà aquesta peça emergeix com a punt d’inflexió en un moment fràgil en què el món sembla trontollar. Dels ballarins sorgeixen monstruoses figures que recreen les estructures que donen forma al nostre món: el poder, el llegat, la dominació, però també la possibilitat de transformació.

Amb una treballada posada en escena i la magnífica escenografia de Julien Peissel, dotze ballarins proposen rituals amb imatges trencadores i un diluvi final. Una proposta on conflueixen diferents disciplines combinant la coreografia, les arts visuals i el cinema i on les màscares també juguen un paper destacat.

Una proposta que ens ha agradat a estones i ens ha cansat en determinats moments. Una escenografia extraordinària en el que l’escena inicial s’eleva uns metres i apareix una mena de llac on els ballarins s’endinsen a dins. Hi ha moments sense dansa molt i molt repetitius, com la de l’escena inicial amb càmeres de vídeo en directe a la mà, molt pesada. Esperàvem molt més, ja que estàvem acostumats a altres espectacles d’ells amb molta més estona de dansa. by @voltarivoltar_2

6

0

9 days ago

- Temporada 26/27 - Teatre - 007 - EL CADELL - (🐌🐌🐌🐌🐚) - Sala Petita TNC - 09/10/26

A la sala Petita del TNC hem pogut gaudir de l’obra escrita i dirigida per Josep Maria Miró, EL CADELL. Una proposta que ens endinsa en el món rural i les masies que fa més de cent anys eren el pal de paller de la pagesia al nostre país. Una masia travessada per diverses generacions és la protagonista absoluta de la peça.

Una masia depenia de l’hereu, el Cadell, que n’era l’únic responsable de la continuïtat i engrandiment del patrimoni familiar. A la peça ens presenta una nissaga de dones, que l’autor anomena, les tietes, que sempre, a l’ombra, han aguantat el pes de la família donant suport, en tot moment, a la figura de l’home, l’hereu, el cadell.

Una masia envoltada de boira on totes les dones protagonistes són les narradores de les seves vivències en el si de la saga familiar. Ens trobem a La Tieta (Rosa Renom), La Cadernera i La Garsa (Alba Pujol), L’Estranya (Màrcia Cisteró), La Fura (Àurea Márquez), La Pètals (Lourdes Barba), La Recollida (Mercé Aránega), la Incerta (Roberto G.Alonso) i Ell (Marc Terrida) que interpreta els diferents homes que formen part de la història.

Un magnífic text i unes superbes interpretacions amb una acurada direcció i posada en escena que ens han fet entrar de ple en les vivències d’aquesta nissaga. Magnífic el canvi d’escenografia amb el salt temporal que ens porta a l’avui on Mercé Aránega (l’única que no vesteix de negre) ens ha regalat un magnífic monòleg.

La música de Xavier Albertí, interpretada per la Cobla Ciutat de Girona, l’escenografia d’Alejandro Andújar, el vestuari d’Albert Pascual, la il·luminació de Toni Ubach, el so de Carles Bernal, la caracterització d’Itziar Nzang i el moviment de Roberto G.Alonso ens han regalat una peça teatral magnífica de cap a peus.

En finalitzar la representació ha tingut lloc un enriquidor col·loqui conduït per l’escriptora Sílvia Soler i que ha comptat amb la participació d’en Josep Maria Miró i tot l’equip actoral. by @voltarivoltar_2

7

0

10 days ago

- Dilluns 14 de setembre. Tercer dia a SANTORINI… i últim dia del viatge a Grècia. Al matí hem anat a les ruïnes d’una ciutat de més de tres mil anys d’antiguitat, AKROTIRI. A la tarda mitja diada, piscina i a darrera hora les últimes compres i el darrer sopar. En aquest viatge hem visitat 7 illes, cíclades ... Mykonos, Dilos, Naxos, Sifnos, Milos, Folegandros i Santorini.
(3 de 3) by @voltarivoltar_2

8

0

11 days ago

- Dilluns 14 de setembre. Tercer dia a SANTORINI… i últim dia del viatge a Grècia. Al matí hem anat a les ruïnes d’una ciutat de més de tres mil anys d’antiguitat, AKROTIRI. A la tarda mitja diada, piscina i a darrera hora les últimes compres i el darrer sopar. En aquest viatge hem visitat 7 illes, cíclades ... Mykonos, Dilos, Naxos, Sifnos, Milos, Folegandros i Santorini.
(2 de 3) by @voltarivoltar_2

9

0

11 days ago

- Dilluns 14 de setembre. Tercer dia a SANTORINI… i últim dia del viatge a Grècia. Al matí hem anat a les ruïnes d’una ciutat de més de tres mil anys d’antiguitat, AKROTIRI. A la tarda mitja diada, piscina i a darrera hora les últimes compres i el darrer sopar. En aquest viatge hem visitat 7 illes, cíclades ... Mykonos, Dilos, Naxos, Sifnos, Milos, Folegandros i Santorini.
(1 de 3) by @voltarivoltar_2

9

0

11 days ago

- Temporada 26/27 - Teatre - 006 - TOT FENT “LA BELLA HELENA”- (🐌🐌🐌🐌) - Teatre Lliure de Gràcia - 08/10/2026

Al Teatre Lliure de Gràcia vam poder gaudir de la creació, a partir de l’opereta de Jacques Offenbach, que el jove dramaturg i director Miquel Mas Fiol ha fet de l’obra La Bella Helena inspirant-se en l’emblemàtic muntatge de Pere Planella i Carles Puértolas del 1979, amb l’escenografia i vestuari de Fabià Puigserver. Una proposta que ha inaugurat la temporada a la sala de Gràcia i commemora el 50 aniversari del Teatre Lliure.

La proposta pretén ser un homenatge als fundadors del Teatre Lliure i vol destacar la força del treball col·lectiu i l’impuls creador que en el seu moment va mostrar en Fabià Puigserver fomentant la idea de l’ofici teatral com un tot i on tots els actors d’aquell moment feien girar la seva vida al voltant del teatre. La Bella Helena del 1979 va ser creada i protagonitzada per Muntsa Alcañiz, Carme Callol, Imma Colomer, Joan Ferrer, Lluís Homar, Quim Lecina, Anna Lizaran, Blai Llopis, Just Martínez, Pep Anton Muñoz, Juanjo Puigcorbé, Domènec Reixach, Fermí Reixach, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila.

Però TOT FENT “LA BELLA HELENA” no és una reproducció del que es va fer el 1978, és una nova proposta, un viatge atrevit, descarat i fins i tot a moments irreverents que repassa tota la història del Lliure i les diferents direccions que han fet d’aquest teatre un referent. Sense por i amb un audiovisual de fons, en blanc i negre, que va reproduint imatges de la producció del 78, el col·lectiu liderat per Miquel Mas Fiol fa una crítica punyent dels convencionalismes teatrals, i de les noves tendències marcades pel nombre de seguidors que els actors de “renom” tenen a les xarxes amb independència de la seva qualitat artística o de la seva veritable implicació amb el món teatral. by @voltarivoltar_2

7

0

11 days ago

Posta de Sol a SANTORINI - 13 setembre 2026 by @voltarivoltar_2

6

0

11 days ago