Instagram story viewer> @rrelarts> Posts

alba🫧

@rrelarts

79

followers

30

following

experimentant
entre barcelona i padova

POSTS STORIES REELS TAGGED

un divendres dels d'abans a casa els avis

*gavat amb la primera càmera de fotos que em van regalar ;) by @rrelarts

55

8

a month ago

MARINA,
un curtmetratge

"La panchina del parco è testimone dell’amore tra Marina e Marcello. Marcello vi ritorna e, sedendosi, rivive il ricordo di una relazione che non è mai potuta essere." // "El banc del parc és testimoni de l'amor entre la Marina i en Marcello. En Marcello hi torna i, en asseure's, reviu el record d'una relació que mai va poder ser".

👀Link a la bio

Scrittura e regia: Alba Riera Relats
DOP e operatore camera: Andrea Berardi
Assistente camera/DOP: Michelle Bellinazzi
Aiuto Regia: Luca Bullo
Montaggio e Color: Francesco Ortolani
Art design: Alessandra Martin, Alice Montalbano
Sound design: Francesco Ortolani, Alba Riera Relats
Comparsa: Valentina Altissimo, Marco Corduff, Luca Miculan

Marcello - Gianluca Cagliesi
Marina - Camilla Celeste Toniolo

Un ringraziamento a Alessia Mancino, Tiberio Cusinato, Rossana Maggio

una produzione Sangre Malo Film Academy by @rrelarts

38

4

4 months ago

març de l'any passat

No ho sé
si existeix
una forma de saludar-te,
de dir-te que
et penso

De cridar, de deixar anar,
de tornar i fer un pas enrere
De compartir secrets
com si els poguéssim comentar
entre rialles,
per sempre

Existeix, una utopia?
On hi puguem tenir
un horitzó
que no l'acomiadem mai
del dia?

L'ombra de tu em va darrera
i en cada moviment que faig
et trobo
Però és quan em giro
que no et veig

És en aquest tomb
que et perdo
i sento com amb el vespre
s'allunya l'escalfor
de quan estaves a prop

I tu,
te'n vas sense dir res
per convertir-te
en un record
en un record etern. by @rrelarts

20

5

9 months ago

dia d'estiu - @ritmart_ by @rrelarts

26

1

a year ago

silenci!!!!
escolteu.
moments de tendresa. només veus i el so de les ciutats. moments de pausa en mig del caos i relacions que perduren amb el temps. sigui on sigui, i quan sigui. que et porten a casa i donen energia per recordar qui ets, qui vas ser, i qui pots ser.

Us estimo!!!

abril del dos mil vint-i-cinc by @rrelarts

18

5

a year ago

Cap. VI: Casa de nines.

Des de fora tot es veu més clar by @rrelarts

13

2

3 years ago

Ahir vaig deixar una petita part de mi a Can Goethe ;)

Del Cap. II: Nostàlgia de tu taken in Goethe-Haus by @rrelarts

26

2

4 years ago

Cap. V: Extret d'una llibreta de quan tenia setze anys. by @rrelarts

13

0

4 years ago

Cap. IV: Quatre versos que es van quedar enterrats la nit abans de Sant Jordi🌹

"És de nit
quan tinc més por
de recaure
allà on em vas deixar.
Quan els crits dels monstres
ressonen al meu cap
amb tanta força
que tinc por
que tornin a aparèixer.

I pateixo
per no tornar a sentir
aquelles mans invisibles
que semblaven
asfixiar el meu cap
i els meus pensaments,
que feien aparèixer
aquella dona
que amb la seva mirada
freda
em deixava
sense alè.

I quina por
que la ment
em torni a la vella costum
de provocar
aquelles riuades
plenes de dolor
que queien
pels meus ulls.
Amb una força
que semblava
que les pogués fer baixar
per sempre.

I torno a buscar-te
amb la mirada perduda,
busco els teus braços
per tornar corrents
a tu.
Però em giro
i no hi ets.
I sento que em podria morir
esperant
que tornessis." by @rrelarts

20

1

4 years ago

Cap. III: Anar-se’n o deixar anar.

I quan em penso
que ja estic bé
un petit racó
de la meva habitació
em torna a recordar
a tu.

Una memòria inconscient
em torna
a les converses insignificants
on dèiem 𝘵𝘰𝘯𝘵𝘦𝘳𝘪𝘦𝘴
i el temps
se’ns menjava.

I és en aquest moment
on la nostàlgia
m’abraça de nou
i per uns instants
et torno a somiar.

Però per sort
aquests instants
només són instants,
perquè després
la raó
em fa caure
a la realitat.

Una realitat
on ja no existim.
On ja no hi ha possibilitat
de tornar-te a veure.
On tu
ja no hi ets
i no dol tant
saber-ho. by @rrelarts

27

3

5 years ago

Cap. II: Nostàlgia de tu. by @rrelarts

27

3

5 years ago

Cap. I: Nostàlgia a aquella “jo” que un dia va ser tot allò que vaig estimar.

Em trobo a faltar,
trobo a faltar el meu somriure
amb els meus ulls brillant
de felicitat.

Aquella felicitat tant simple
però que m’omplia tant
i omplia tant.

Trobo a faltar la meva estima,
la meva estima a tot
a tot el que feia
que em sentís viva
i que sentís el món.

I quina ràbia perdre’t
i que ningú t’avisi
que et perdràs.
Que et perdràs per culpa d’algú
o d’alguna cosa
que et deixa
al lloc més desconegut
inexplorat
i llunyà
de tu mateixa.

I que per trobar-te,
ai, per trobar-te…
Tant de bo t’ho pogués dir,
però m’és impossible
perquè segueixo igual de perduda
que el primer dia
que em vaig trobar a faltar. by @rrelarts

37

10

5 years ago