Instagram story viewer> @silviaf.foto> Posts

Silvia Freixes

@silviaf.foto

274

followers

414

following

Captura totes les coses meravelloses, no tothom pot veure el que Tu veus.
El meu món i les seves personetes.
@itssilx

POSTS STORIES REELS

Últimament, li dono Moltes voltes a la pregunta: quina part de mi és realment meva?

Perquè si ho penses bé, jo no he arribat fins aquí tota sola.
La manera que tinc de reaccionar, parlar o estimar l’he après d’algú.
D’algú que encara forma part de la meva vida o d’algú que ja se n’ha anat.

Llavors, què és realment meu?
Si em traguessis tot el que he après de totes aquestes persones…

Què queda?
Jo no seria la mateixa. La nena que uns van acusar de ser massa sensible, uns altres li van donar un lloc per poder ser.
I és que potser no som només persones que acumulen anys sinó una suma de tot allò que ens han deixat aquells amb qui hem compartit capítol.

Realment val la pena ser nosaltres mateixos. Al cap i a la fi, també som una part de qui seran els altres.
💚🐠 by @silviaf.foto

No crec en els finals feliços tal com ens els han ensenyat.

Fer-se més fort no és convertir-se en una persona més dura, sinó continuar sent tu en la teva versió més pura, més calmada i més en pau.
Potser un final feliç no és res més que continuar sent tu, encara que el món (les persones) t’intenti vèncer o fer-te menys sensible.

Ara que m’he fet gran he entès que la gent realment valenta i forta és aquella que, tot i remar a contracorrent d’allò preestablert no perd aquesta part més pura i innocent de si mateixa.

Potser un final feliç és continuar sent dolç en un món que et vol dur.
🌷🦋 by @silviaf.foto

Sovint creiem que la vida no es justa i pensem que hauria de funcionar com una mena de contracte moral.

Com si existís una relació directa entre “Fer les coses bé” i “que et vagin bé” però la realitat no funciona així.

Hi ha persones bones que pateixen molt i n’hi ha d’irresponsables que semblen viure tranquil·les.

Hi ha qui s’esforça durant anys i no aconsegueix el que busca, mentre d’altres obtenen oportunitats sense haver fet gairebé res per merèixer-les.

Potser aquesta sensació d’injustícia neix perquè des de petits ens expliquen històries on els bons guanyen i els dolents perden, on l’esforç té recompensa.

Aquest relat ens ajuda a donar sentit al món però la realitat és molt més caòtica.

Si acceptem que la vida no està obligada a ser justa, potser podem deixar de gastar tanta energia exigint-li una cosa que mai no ens va prometre.

Això no vol dir resignar-se ni deixar de lluitar, vol dir entendre que l’univers no reparteix premis i càstigs de manera equitativa.

Potser la pregunta deixa de ser “perquè la vida no es justa?” I passa a ser “que faig jo amb les Cartes que m’han tocat?”

Algunes persones reben una mà molt millor que d’altres, això és evident.

Però cal continuar jugant la partida. by @silviaf.foto

A vegades creiem que el que és important ha de ser molt gran, un cap de setmana sencer, o potser unes vacances de quinze dies a Bali.

Però no.
L’important també cap en veure somriure els teus, en un cafè de deu minuts o en escoltar la pluja des del sofà.

L’important no crida, xiuxiueja.
Per això cal saber escoltar, deixar-li espai. by @silviaf.foto

De petits ens pregunten “que vols ser de gran?”

Com si tota una vida es pogués encabir dins d’una caixeta on posa FEINA a la tapa.

De gran he entès que l’important no era la professió, sinó la persona.

Viu de Llevata
Març 2022 by @silviaf.foto

En realitat sentir-se “perdut” és la manera més subtil de desmuntar i desapegar-nos d’una identitat que ja no ens funciona.

De fet, em sembla la manifestació perfecta de què la vida demana un canvi, una pausa, un camí que es desvia de la ruta inicial.

I si allò que de fora sembla perdre, en realitat t’està salvant?
I si la vida que vas planejar fa temps, avui se’t queda petita?

La millor identitat mai respondrà un QUI SOC? Si no que t’invitarà a observar-te sense judicis ni limitacions. by @silviaf.foto

A vegades la por ens lliga a llocs on ja fa temps que no som feliços.
Pensem que marxar farà mal, però… I el mal que ens fa quedar-nos!?

Deixar el que tant as lluitat i treballat remourà per dins, sí.
Probablement ploraràs i dubtaràs.
Però aquest sentiment feixuc és només, el vertigen d’allò desconegut.

Rendir-se no és una derrota, sinó un acte de cura cap a un mateix.
El poder no està en resistir l’insostenible, està en valorar-se i deixar anar.
Recorda, el primer pas sempre és el més difícil, la resta és improvisar.

Setembre 24
Galicia
#35mm by @silviaf.foto

El món està ple de poesia viva, només cal saber admirar per veure bellesa on ningú mira.
Sempre hi ha aprenentatge quan mirem amb calma, i el silenci també ens ensenya, si sabem escoltar-lo. by @silviaf.foto

En un món que ens empeny cada dia a fer més, a córrer, a guardar-nos el que sentim dins el pit, a relacionar-nos ràpid sense la delicadesa que requereix, a comparar-nos (a vegades inherent a l’ésser humà), tenir una ment tranquil·la es converteix en un acte de rebel·lia.

La calma no es troba fora en tot el que és material, sinó en el que som i dúiem dins, en deixar de lluitar batalles que mai podrem controlar, i és que cedir a vegades també és cuidar-se.

De fet, una de les formes més boniques de cuidar-nos és escollir bé qui ens acompanya en l’aventura.

Sergi i Júlia estiu ‘25
#35mm by @silviaf.foto

La vida és estranya, arribes sense tenir res.
Passes els dies perseguint coses, somnis, a vegades propis d’altres aliens, deixant-te la pell per allò que creus important i la vida, en fi és la vida, sempre en fa de les seves.
Les coses no es col·loquen tan ràpid com a tu t’agradaria.

Però recorda, d’aquí te’n vas sense res...
Assegurat que la teva ànima s’ompli més que les seves mans.

Gina
Galícia
Setembre 2024
#35mm by @silviaf.foto

Vivim envoltats d’un soroll que no és nostre, el murmuri constant del que s’espera que siguem, del que se suposa que hem de voler.
Però a vegades, l’acte més valent és girar-nos d’esquena a tot això i començar a caminar cap al silenci que realment ens pertany — aquell que neix de dins i que massa sovint oblidem: el de la nostra pròpia pau.
No es tracta de fugir del món, sinó de recordar-nos que podem crear-ne un que sigui veritablement nostre.

Júlia i Sergi estiu 25
#35mm by @silviaf.foto

La vida real (la de veritat) no es troba en els grans triomfs dels quals tant presumim, sinó en els detalls gairebé imperceptibles per la resta.

En aquella mà que apreta ben fort quan les coses no surten bé.

En aquella abraçada que no sabies que necessitaves, però que et canvia el dia sencer.

En aquella mirada on són innecessàries les paraules.

Però per mi la imprescindible sempre serà acompanyar-nos aquí dalt quan algú necessita mirar-se la vida en perspectiva.

Sergi i Júlia estiu 2025
#35mm by @silviaf.foto