Instagram story viewer> @marinarenye> Tagged
POSTS STORIES REELS TAGGED
Vint-i-sis febrers. Des de fa un temps (cinc anys, exactament), he anat incorporant, gairebé sense adonar-me'n, la senzilla tradició, com una mena de petit ritual personal... de trobar una estona per mi, abans que acabi aquest dia, per seure a pensar i escriure sobre el que he sentit i he viscut, sobre allò que he après i allò que encara em queda per aprendre; per buidar-me del que em pesa i omplir-me del que en aquell moment, simplement, sento que està bé. Avui he despertat amb una sensació agredolça i sentiments enfrontats cap al fet de celebrar. Arrossegant el cansament de les últimes setmanes i la intensitat delirant dels últims dies. Remoguda per les emocions que m'envaeixen i atrapada en els pensaments que van i venen sense descans. Sumant un any més, però veient que aquest 16 de febrer no arribava, en absolut, com l'esperava. Però intentant acceptar la realitat, deixar anar les expectatives i desprendre'm de les idees que rondaven al meu cap sobre com haurien d'haver anat les coses; buscant llum en la foscor i esforçant-nos, cadascú a la seva manera, per celebrar malgrat tot (o potser, precisament per això)... hem sortit aquest matí cap a aquell petit poble al que hem anat més d'un cop des de que era petita i hem acabat en aquell altre que vam descobrir fa un temps i ens va enamorar a l'instant. Sense cap pretensió més que canviar una mica d'aires, passar un dia tranquil i estar junts; que era, al cap i a la fi, l'únic que realment necessitava avui. Ja a casa, revisant les fotografies i preparant tot per tornar a la rutina demà, si alguna cosa tinc clara és que... el millor regal són ells, i totes les altres persones que -d'una forma o altra- m'envolten i acompanyen en el camí. ✨
14
back to up